HERPES ZOSTER – MMS – MOIÀ (BARCELONA)

El meu nom és Robert, sóc jubilat, tinc 66 anys (març 2021) i visc a Moià. Al maig de 2009 vaig tenir un herpes zòster. Vaig sentir un dolor intens al front i a l'ull dret seguit d'intenses picors cap al final.

No vaig prendre absolutament res. Era coneixedor de les 5 lleis biològiques de la naturalesa descobertes pel Dr. Hamer i vaig comprendre que havia d'esperar que el programa especial de la naturalesa que el meu cos havia posat en marxa seguís el seu curs, sense posar-li pals a les rodes. No recordo si vaig arribar a identificar el conflicte biològic associat al DHS, però recordo la meva absoluta confiança en el SBS (programa especial de la naturalesa amb sentit biològic) i sabia que el SBS es trobava en la fase de resolució del conflicte. Per tant, només era qüestió d'esperar pacientment, fins a finalitzar el procés amb grans crostes en la pell. El procés va durar entre un mes i mig i dos mesos sense prendre res. Això sí, molta picor, fins que, a poc a poc van desaparèixer les crostes i les marques en la pell.

Vaig visualitzar el procés del SBS acompanyant-lo i accelerant-lo mentalment. Em trobo ja en la total recuperació, sense cap recaiguda després dels 12 anys passats fins avui.

Continuo aprenent de la mare naturalesa i de les seves 5 Lleis Biològiques.

Quan sento que és adient prenc plantes medicinals i també CDS. Sempre que estigui segur que el tractament no representi un obstacle al SBS (programa especial de la naturalesa amb sentit biològic). En ocasions el CDS o MMS pot ser una gran ajuda per al SBS. Per posar l'exemple més espectacular, per a la malària, però seria un error pensar que el CDS cura l'Herpes Zoster o qualsevol altre procés. Tampoc li fa res als virus.

Com afirma el viròleg Stefan Lanka, els virus patògens no existeixen. I la teoria del contagi és la pitjor de les religions. El CDS té el valor de reaccionar amb els metalls pesants convertint-los en òxids que l'organisme pot reciclar o eliminar sense problemes. A més, és efectiu per a paràsits petits i el més important, aporta oxigen a la sang de manera moderada.     

Comparteixo aquestes fotos seguint el procés de millora:

Robert Pardo Sans

robert.montse@gmx.es

Moià (Barcelona)