El meu nom és Alba, tinc 32 anys (abril 2020) i visc en un poble de la província d'Osca.
El primer cap de setmana de març vaig estar a Barcelona. A la tornada em sentia el cos estrany, com si tingués una mica de febre (no me la vaig mirar), però continuava treballant i fent vida normal, sense problemes.
Deu dies després de començar el confinament, vaig començar amb una tos (gens habitual), esgarrifances i mal al pit a l'hora de respirar (durant dos dies).
Vaig comunicar el meu estat a una amiga mèdica ja jubilada i amb una mirada "oberta" respecte la salut i la malaltia.
Ella em va parlar del MMS, d’en Josep Pàmies i l’Andreas Kalcker. D'altra banda, em vaig posar en contacte amb una altra amiga que fa treballs amb el “Par Biomagnètic”.
Amb diverses hores de tractament a distància, en només 24h vaig neutralitzar el meu cos i vaig començar amb el MMS, amb el protocol de manteniment (10 gotes activades en un litre d'aigua al dia en deu preses).
Als tres dies vaig estar curada, sense tos i sense dolors en el pit. Em sentia amb molta més vitalitat i molt agraïda.
Visc amb el meu company i un dia, ell va començar a sentir alguna molèstia corporal, més cansament, etc... Es va prendre durant 2 dies el MMS amb protocol de prevenció i ja no va tenir cap molèstia ni incomoditat més.
