TRASTORN OBSESIU COMPULSIU – Olesa de Montserrat (Barcelona)

El meu nom és Javi, tinc 35 anys (desembre 2017) i visc a Olesa de Montserrat (Barcelona). Jo vaig néixer amb moltes pors, mai m'havia plantejat tan sols estar en l'univers i formar part d'un tot. Era conscient de molt poca veritat a causa de les meves pors, i poc a poc, amb l'expansió de consciència, amb fer-me conscient cada vegada de més veritat, de més realitat, en mi hi ha cada vegada menys pors i més amor, com no pot ser d' una altra manera.

Als 33 anys em van diagnosticar TOC (trastorn obsessiu compulsiu), de nivell mitjà, segons el psiquiatre que em va visitar. Vaig decidir anar per voluntat pròpia al psiquiatre, ja que els pensaments de fer-me mal o fer mal als altres eren molt repetitius i intensos, i perquè portava un mes que no dormia gairebé res. Vaig acabar per perdre la son completament. No puc tenir cap queixa dels psiquiatres ja que em van tractar molt bé. Em van enviar dos tipus de pastilles, em prenia 6 pastilles al dia de dos medicaments diferents.

Les pastilles em van tornar el son, cosa que en aquells moments era necessari per a mi, i pel que fa als pensaments, no sé si les pastilles m'ajudaven, però almenys, el creure que potser sí, també ajudava una miqueta, juntament amb l’ajuda, sobretot, dels meus estimats pares.

Jo no volia medicar-me de per vida (tot i que el psiquiatre em va dir que seria així i que no podria deixar la medicació), i veia que no millorava prou. Vaig començar a obrir-me a provar coses noves amb les que en principi no tenia cap afinitat, però estava disposat a donar-ho tot per mi, i si existia qualsevol altra opció millor, més sana, i que, a més, m'ajudés de veritat, que no em sedara i ja està, doncs preferia agafar-la. Només amb les pastilles no hagués pogut sortir de la por, no hagués pogut sortir d'aquest terrible terror en què vaig entrar i que no em permetia pràcticament sortir de casa sol, no em permetia prescindir els meus pares, va arribar a no permetre’m fer pràcticament res.

En l'època en què vaig estar pitjor, no podia sortir al carrer, ni estar sol perquè tenia pànic, no dormia si no era amb medicació. Actualment visc sol i faig vida normal, no tinc aquestes pors i dormo bé. No em medico. Encara segueixo tenint el trastorn (dies en què la meva ment està molt agitada), el tinc en una important menor mesura i continua millorant dia a dia. La vida m'ha ofert unes eines, unes persones i una saviesa que m'ajuden a portar-ho molt millor i sense medicació.

És molt important la voluntat en aquest procés i acompanyar-te en tot moment, acompanyar vol dir ser amable amb tu passi el que passi, ser comprensiu, encara que un dia falli la voluntat, tot i que un dia estiguis més boig que un altre, encara que un dia no t’estimis o no estimis, respecta això, passi el que passi acompanyar-te en la teva bogeria o en el teu seny, en el teu procés, no exigir-te.

Vaig començar amb una psicòloga jove i amable. Aquesta noia em va ajudar molt i vaig estar amb ella prop d'un any i mentre anava a ella també vaig començar a endinsar-me en el món espiritual, cosa que no és més que començar a conèixer qui ets, començar a descobrir-te a tu de veritat i deixar de banda el que vas creure ser.

I així vaig començar a moure’m en el món espiritual, primer amb les constel·lacions familiars, que vaig conèixer per la meva germana, i encara que jo no creia en res d'això i tenia moltes reticències, vaig decidir provar. El cas és que les constel·lacions familiars són una meravella, sobretot si tens una persona que les sàpiga guiar bé, i que et cuidi en el procés.

He fet molts tallers espirituals i de creixement personal, i algun retir de tantra i qüestionament de creences, on he practicat una cosa que per a mi va ser clau en la meva recuperació, "TheWork." He fet també el 1r nivell de Reiki i Un Curs de Miracles.

Tot el que he fet m'ha ajudat a anar trobant-me, a anar aclarint la meva ment i anar desfent aquest embolic, i així poder connectar amb mi, amb el meu cor. Perquè aquí hi ha la clau, amb l'embolic en la teva ment no pots veure, no pots veure't, no pots sentir-te i escoltar-te, no pots accedir al teu cor, a casa teva, no pots estar en tu i això et mata.

He pres aigua de mar sobretot quan pitjor estava. Prenia hipotònica a la nit per relaxar i hipertònica als matins per animar-me una mica. Prenc infusions freqüentment, sobretot digestives.

Diria que m’alimento d’una manera molt normal, encara que en els últims anys he rebaixat el consum de carn, els embotits, i sobretot els fregits, les pastes i els químics. He pujat una mica el consum de peix i menjo molta més verdura i fruita.

Bec alcohol de tant en tant i no em passa res, em refereixo a beure’m una cervesa o una copa de vi de tant en tant. Fa uns anys vaig deixar de fumar, cosa que m’alterava més la ment.

Avui dia sóc conscient que en la vida ni sobra res ni falta res (encara que de vegades se m'oblida). Tot és perfecte. Sense tot el que he fet no podria estar com estic ara, per això estic molt agraït a tots aquests recursos i a totes aquestes persones que m'han ajudat i em segueixen ajudant tant, entre elles la meva xicota, la qual vaig conèixer en un retir.

Tot i així, si hagués de parlar de dues coses claus en la meva millora serien les següents:

- Reiki: (em va funcionar i em segueix funcionant per a l'insomni)

Amb el reiki vaig acabar de recuperar el son. En el meu procés, tal i com anava millorant, anava reduint la dosi de pastilles poc a poc (no es poden deixar de cop). I quan ja només prenia mitja pastilla de cada, en completar el 1r nivell de reiki, el formador ens va aconsellar fer 21 dies d’autoreiki. Quina va ser la meva sorpresa quan em vaig adonar que fent-ho em quedava adormit i vaig provar a deixar les pastilles, en acabar els 21 dies dormia sense pastilla i sense reiki. El reiki em va acabar de tornar el somni d'una manera natural, només amb l'energia guaridora de la terra passant a través de les meves mans.

Actualment quan he de fer torns de nit, se’m descontrola una mica el son, i em costa dormir alguns dies. Quan això em passa em faig reiki durant uns quants dies i el somni torna a estabilitzar-se.

- TheWork de Byron Katie (pels pensaments, la claredat mental, pau mental)

Un mètode que amb només unes preguntes t'ajuda a tenir claredat mental i adonar-te de lo bojos que estem actualment la majoria dels éssers humans, de com fem servir la ment d'una manera inconscient que ens fa mal i ens separa de nosaltres i dels altres.

Et fa veure que el patiment no prové de fora sinó de dintre. T'ajuda a adonar-te que tu no ets la teva ment, que la teva ment no és dolenta, no és el teu enemiga, sinó que ha cregut coses que no són veritat i que li fan reaccionar d'aquesta manera. T'ajuda a tornar a l’enteniment, a obtenir més presència, a desidentificar-te de la teva ment. TheWork consisteix en qüestionar-te els teus propis pensaments, en qüestionar-te les teves creences, les històries que hi ha al teu cap, les quals, la majoria (per no dir totes) són mentida. Pots utilitzar TheWork de per vida i sense necessitat de ningú un cop aprenguis a utilitzar-lo bé.

Una altra cosa que a mi particularment em va molt bé, és practicar ioga. M’ajuda a estar present i és molt sanador i important. Presència i no estar ficat en la ment, en l'imaginat, sinó estar a la vida, en l'aquí, en l'ara.

Actualment, fa més d'un any que no prenc pastilles, el TOC ha millorat considerablement i continua millorant, i segueixo utilitzant TheWork i Reiki sobretot.

Javi Martín

zobrac@msn.com

Olesa de Montserrat (Barcelona)