PÒLIO – Figueres (Barcelona)

El meu nom és Carmen, tinc 64 anys (desembre 2017) i visc a Figueres (Barcelona). Amb un any i mig d'edat contragué el virus de la pòlio, segons els meus familiars van ser dies de dolors horrorosos, vaig quedar que no em sostenia de peu quan ja caminava correctament. Va costar molt diagnosticar, però al final un metge veterà, ho va fer. Em van receptar una bota, amb ferros fins al maluc, a la cama esquerra, però no me la van posar mai perquè em va estar tractant una terapeuta energètica durant 12 anys. No m'han operat mai i he viscut com una persona normal, treballat sempre sense reconeixement de minusvalidesa fins als 45 anys d'edat. A partir dels 55 anys vaig començar a tenir molèsties, cansament físic acusat i per les nits, al llit, vaig començar a tenir lleus espasmes dolorosos amb sensació que m’estiguessin clavant un ganivet. Em despertava amb una alerta molt exagerada i es va anar agreujant amb els anys. Em van receptar antiinflamatori i un medicament que es recepta per epilèpsies i crisi d'ansietat, però cada vegada eren més freqüents i doloroses. Vaig arribar a tenir luxacions articulars a causa dels espasmes. Vaig haver d’assistir diverses temporades a un osteòpata perquè em posés els ossos al seu lloc. El meu metge em va dir que havia de pensar que millor era prendre mòrfics perquè els antiinflamatoris em podien danyar l'aparell digestiu, que tot venia de la post polio, que en envellir, el virus que estava latent en els meus nervis s'activava. Em vaig espantar, ja que amb l'edat que tinc he assumit sempre la meva malaltia i he estat una persona activa, buscant sempre la forma d'ajudar-me.

Un dia, una amiga em va comentar per què no prenia cànnabis. Ho vaig consultar amb la meva neuròloga i em va comentar que ella tenia alguns pacients que el prenien i els anava bé. Em vaig posar a buscar informació i vaig trobar un centre d'alquímia que em va aconsellar prendre l'oli de cànem i ... beneïda l'hora !! L'efecte va ser immediat.

La dosi que prenc són 2 gotes 3 vegades al dia sublingual durant 1 minut i després 3/4 de got d'aigua. Han desaparegut els espasmes, quan estic molt nerviosa per alguna cosa emocional, sembla que em vol donar, però no em donen. Només prenc algun antiinflamatori de tant en tant per l'artrosi, però ja no necessito el medicament d’"epilèpsies". Dormo millor, les cames relaxades i sobretot, l'infern que passava, ha desaparegut. De l'alimentació sempre n'he tingut cura i he intentat fer una dieta sana.

Carmen Arjona

arjonapul@gmail.com

Figueres (Barcelona)