Neuropatia diabètica

La meva mare va prendre aspartam durant molts anys. Tenia una “neuropatia diabètica” severa que li impedia caminar. Quan vam substituir l’aspartam per estevia, poc a poc els seus dolors van anar desapareixen. Avui, als seus 87 anys, li ha desaparegut la “neuropatia diabètica”,  pren la meitat de la dosi d'insulina i camina perfectament sense bastó i no té dolors. Les seves dolències no eren per la diabetis sinó per l’aspartam!.

Va començar a prendre estevia fa un any i mig. Se la pren en gotes que li porto de Panamà. (Ella pren molt cafè descafeïnat, i ho endolceix amb les gotes). Al mes de començar amb les gotes, el seu metge va haver de disminuir dues unitats d'insulina, senzillament perquè no presentava aquests nivells tan alts d’hiperglucemia (encara que clar, ell va dir que aquesta herba no tenia res a veure amb la millora).
A més, ara es pren diàriament una infusió de fulles seques als matins (d'això fa com 6 mesos).

Com sempre té gana, des de  fa 3 mesos es pren un preparat que jo faig per als meus pacients diabètics i/o hipertensos i obesos que és una barreja de civada pura polvoritzada amb extracte en pols d’estevia. Ho dilueix en un got d'aigua i ho pren 3 vegades al dia abans dels aliments.

La millora de la cama la vam començar a notar primer els familiars, als 15 dies d'iniciar la presa de les gotes (abans no aconseguia les fulles deshidratades). I va ser perquè ens vam adonar que ja gairebé no es recolzava amb el bastó (per exemple, quan anava al bany). Després ella va comentar que ja no sentia el formigueig permanent de la cama, ni la sensació de debilitat, amb la qual cosa vam començar a donar petits passejos per l'habitació, fins que definitivament va deixar d’utilitzar el bastó. Així, a poc a poc va anar augmentant les seves caminades. Ara camina fins al parc, fa una passejada, li porta molles als coloms i se’n torna a casa tan tranquil·la.

Però a més, no sé si és per l’estevia, però també li ha millorat una lleugera encefalopatia que patia; és a dir, de sobte apareixien quadres de "demència senil" que remetien com de cop; doncs francament això ha disminuït de manera increïble. Ha tornat a jugar a les cartes amb les seves amigues; una altra vegada llegeix diàriament, etcètera. Per descomptat que no està del tot bé, però sens dubte ha recuperat molt la lucidesa.

Haig de dir que no només usa estevia. Jo li vaig receptar MMS en petites dosis, ja que  constantment presentava infecció de vies urinàries; així que pren 2-3 gotes d'aquesta meravella dues vegades al dia. Això ha estat també un gran remei, doncs no ha necessitat mai més els còctels d'antibiòtics que li perjudicaven moltíssim.

Patrícia

Mèxic
Abril 2012
patodeoteyza@hotmail.com