MMS en un nen autista

 Versió en PDF per mòbil o Kindle

Fa un cert temps algú em va dir que tot succeeix per alguna raó. En aquell moment sols vaig poder contestar: Llavors ¿per què tota aquesta merda em succeeix a mi? Al cap d’un temps i després d’una separació difícil, el meu fill va ser diagnosticat amb TEA (trastorn de l’espectre de l’autisme, de caràcter regressiu qualificat de grau mig i important i amb endarreriment mental).

El meu fill va tenir un desenvolupament normal fins als 18 mesos aproximadament. Parlava, reia, responia al seu nom, deia adéu amb la mà... i a poc a poc i a partir d’aquella data va succeir com si algú o alguna cosa li esborrés la memòria lentament. Va deixar de respondre pel seu nom, deixà de mirar als ulls, deixà d’entendre quan li parlàvem, començà a moure els braços, a cridar i a moure’s tot ell molt... entre altres coses.

Els metges, neuròlegs, pediatres, psicòlegs que el visitaven descrivien allò que li passava al meu fill com un trastorn seriós de la comunicació, la imaginació i la interacció social; de causa desconeguda, suposadament multifactorial i genètica, i sense cap remei conegut. Ens recomanaren moltes hores de psicòlegs i de logopèdia per a aconseguir mèrits.

Això, per a qui ho hagi viscut, és completament devastador. Tanmateix jo sentia que hi havia massa coses que no encaixaven. Al meu fill li havia passat alguna cosa i jo havia de descobrir què era i recuperar-lo.

Vaig començar a investigar a Internet. El primer que vaig trobar va ser que trenta anys enrere hi havia un cas d’autisme per cada 10.000 i avui en dia, a Espanya, hi ha un cas cada 150 i va en augment. I en països com Anglaterra o EEUU la xifra és encara més alarmant. Estava clar, alguna cosa passava.

Després, un cúmul de coses m’esperaven amb un sol clic. Les vacunes com a causants de l’autisme, el Thimerosal o metilmercuri que porten. Les dietes lliures de gluten i caseïna (proteïna làctica) que havien recuperat nens miraculosament, el famós protocol DAN. Tot, absolutament tot, ho vaig estudiar fins al límit i tot té la seva veritat, però no són veritats absolutes, desgraciadament les coses són una mica més complicades, desgraciadament ara no tinc temps d’explicar-ho tot.

Així que comencem amb l’entrevista i amb el que ens ha portat aquí, l’MMS.

¿Com vaig arribar a conèixer l’MMS?

Un dia, durant les meves llargues recerques a Internet, vaig tenir la “brillant” idea d’escriure al buscador de You-tube “curar l’autisme”. Per a sorpresa meva vaig trobar una conversa enregistrada en una petita sala. Allà, una dona, Kerri Rivera, explicava pas a pas i amb tot detall els passos a seguir per a curar l’autisme: dieta, protocol de MMS, suplements, etc. El cert és que el primer cop que ho vaig veure no vaig entendre res, a banda que em va semblar al·lucinant que algú expliqués pas a pas com curar alguna cosa suposadament tan complexa i incurable d’una manera tan pràctica. Ella explicava l’autisme com un excés de metalls (mercuri), virus, fongs, bacteris i paràsits.

Va ser llavors quan vaig començar a investigar més sobre l’MMS. La informació que trobes a Internet és totalment contradictòria: opció a) és un producte miraculós. Opció b) és un verí mortal.

Per a més inri, era un producte il·legal a Espanya, i, és clar, fonamentalment per al tractament de l’autisme. Les coses es complicaven, igual que en una pel·lícula d’intriga. Però el meu fill continuava “loquito”, i estancat en algun lloc qui sap on. I jo no sabia què fer.

He après a desconfiar de tot i per a mi, ni “a” ni ”b” eren correctes. Així que vaig començar a preguntar a la gent que tenia al meu entorn sobre l’MMS, i per a sorpresa meva, no va ser difícil trobar persones que l’havien provat, alguns durant mesos i amb bons resultats, i el més important, ningú havia patit cap tipus de dany. Era el moment de passar a l’acció. Llavors el vaig comprar i el vaig provar. El vaig estar prenent durant un temps abans de donar-lo al meu fill.

¿Estic proporcionant MMS de la mà d’algun professional de la salut?

Vaig buscar desesperadament metges que sabessin sobre tot això, però no vaig trobar ningú de qui realment fiar-me, fins i tot vaig patir alguna mala experiència.

Mentre, vaig canviar la dieta del meu fill i va començar a millorar. Li vaig fer unes anàlisis i vaig comprovar que tenia una contaminació molt alta de mercuri, entre altres metalls tòxics.

Si volia provar aquest tractament, havia de fer-ho jo mateixa, així que no em va quedar altre remei que estudiar, estudiar molt abans de començar, entendre què estava fent i per què. Per això vaig visualitzar els vídeos de Kerri diversos cops. Li vaig escriure un mail i em va enviar tota la informació que necessitava gratuïtament, i finalment vaig comprar el seu llibre, Healing the symtoms know as autism (curant els símptomes d’allò que es coneix com a autisme), que en aquell moment s’acabava de publicar en anglès. I que és una guia excel·lent per a entendre i tractar aquesta malaltia a nivell físic.

¿Quin protocol has seguit i segueixes actualment? ¿Quina dosis i freqüència vas aplicar i aconselles per la teva experiència?

Jo he seguit el protocol de Kerri Rivera, que usa l’MMS no només ingerit, sinó també amb lavatives i banys. Quan al començament ho vaig llegir em va semblar que podia ser una mica agressiu. La dosi ingerida depèn del pes. En el cas del meu fill era de vuit gotes activades al dia (15 kg-3 anys) diluïdes en 250 ml d’aigua i begudes en vuit tomes de 30 ml cada hora durant el dia. Començàvem amb una gota i anàvem pujant molt lentament fins a la dosi recomanada pel pes. El protocol també inclou altres coses tan importants com administrar aigua de mar per tal de restablir els minerals i fer el protocol de desparasitació d’Andreas Kalcker, a més a més de la dieta sense gluten, caseïna, sucre i soja.

Però allò que recomano i aconsello de la meva experiència és que no tinguis por de fer aquest tractament a casa, però abans estudiïn-lo bé, existeix una guia completa de com fer-ho, com ja he dit el llibre de Kerri, que es troba a la venda a Amazon i probablement ja estigui disponible en castellà. Jo no conec aquesta dona, només sé que com jo, és mare d’un nen diagnosticat d’autisme i que porta anys treballant amb professionals a la recerca de la veritat, que ha dedicat la seva vida a això i que gràcies a ella avui en dia el meu fill s’està recuperant.

¿Quines millores he notat en el meu fill?

Vaig començar amb la dieta fa més d’un any i mig, llavors el meu fill ja va començar a millorar lleugerament i ara fa uns deu mesos que vaig començar amb l’MMS, entre altre teràpies que he fet alhora. Crec que el més al·lucinant va ser quan vaig començar amb les lavatives, el primer que va aparèixer va ser una tènia (solitària) d’uns 12 centímetres. Això et gela la sang, i tot i que d’alguna manera ho esperava, no deixo de sorprendre’m a dia d’avui. Porto gairebé deu mesos fent al meu fill lavatives diàries amb MMS, i encara hi veig paràsits. Els primers mesos semblava una pel·lícula de ciència-ficció, tots els dies dotzenes de cucs i immenses mucositats de tot tipus sortien del petit cos del meu fill. Alguns feien més de mig metre de longitud. Els metges no li donaren importància, em van receptar tres dies de pastilles i ja està. I evidentment no ho van associar en absolut als símptomes de l’autisme. Sols puc dir que el meu fill ha millorat enormement, entén quan li parlem, obeeix ordres sense cap problema, comença a parlar, està infinitament més tranquil, li encanta ballar, riure, el seu nivell intel·lectual és excel·lent. Encara queda feina per fer però segueix evolucionant a bon ritme i això és l’important.

Crec que és hora d’explicar què és per a mi l’autisme i com succeeix. L’autisme té lloc quan el teu sistema immune, la teva flora intestinal, està completament destruïda. Imaginem-nos un camp de futbol en el qual la flora intestinal és una gespa perfecta. Si la gespa, per alguna raó, es destrueix, diguem algun tipus de tòxic com el mercuri, tot el camp s’omple de males herbes i animalets.

¿Què ha succeït en els últims trenta anys per a tenir un increment tan salvatge d’aquesta malaltia?

Hi ha diversos factors que des del meu punt de vista han influït. Les mares de la meva generació hem crescut en un món infinitament més tòxic que el dels nostres pares o avis, amb la qual cosa els nostres fills poden néixer una mica contaminats.

Quan un nen neix, necessita uns tres anys per a formar el seu sistema immunitari: la seva flora. Per això és tan important donar el pit als nostres fills fins als tres anys.

En els últims temps, la incorporació de la dona al món laboral ha fet que els governs obliguin a posar les vacunes molt abans perquè els nens van també abans a les escoles bressol. Tanta pressa hi ha que en néixer ja els posen la vacuna contra l’hepatitis B, vacuna que conté alumini. En 18 mesos el meu fill va rebre 8 vacunes, algunes triples. Altres factors importants són l’estrès emocional, la mala alimentació i l’excés d’antibiòtics.

També cal destacar que hi ha nens més sensibles que altres, o potser, els nens que vénen tinguin una altra sensibilitat, en molts sentits, i aquesta sigui la seva manera de dir al món que no podem continuar vivint així.

La contaminació per mercuri i altres metalls tòxics provoca una descompensació bioquímica en el cos d’una manera brutal. Fa que minerals essencials com el zinc o el seleni, baixin dramàticament descompensant tot el sistema per complet. La flora queda destruïda i en el seu lloc apareix el fong càndida, al qual agraden els sucres i els hidrats de carboni, els converteix en alcohol i fa que et comportis com un autèntic embriac (rialles esbojarrades, descoordinació, etc.). A més fa micro perforacions al budell fent que molècules d’aliment passin a la sang sense digerir, com el gluten i la caseïna que arriben al cervell com a morfinacis (per això diuen que els nens autistes no tenen sensibilitat al dolor).

A més a més de la càndida, es crea una mucositat coneguda com a biofilm. Aquest és com una comuna de virus, bactèries, fongs i metalls tòxics, que s’ajuden els uns als altres per a sobreviure. Aquest és extremadament difícil d’’eliminar i és on l’MMS juga un paper cabdal, ja que és molt eficaç. Per últim i no menys important, és la proliferació de paràsits de tot tipus. Els paràsits roben els nutrients d’allò que mengem, especialment la vitamina B6, el ferro i el calci, entre altres, i al seu lloc tiren a la sang tot tipus de toxines similars a diferents drogues com amfetamina pe.

Es fan molt resistents amb la toxicitat, es troben en tots els òrgans del nostre cos, rotant per a sobreviure, i posen infinitat d’ous cada dia. És una cosa terrorífica quan investigues sobre el tema i des del meu punt de vista són causants d’un munt de malalties més.

Imaginem com s’ha de sentir un nen petit, que està començant a descobrir el món, al qual no li arriben els nutrients al cervell i que està drogat de diferents maneres contínuament. El resultat és que tot el seu sistema sensorial canvia. Pe: encenen i apaguen llums per a autoestimular-se per la pèrdua de visió. Caminen de puntetes perquè senten el seu pes en caminar, deixen de menjar perquè la seva boca es torna hipersensible, miren de cua d’ull perquè perden la visió perifèrica...  hi ha un munt de combinacions d’un sistema sensorial alterat, això provoca nens “loquitos” i absents, allò que els professionals en diuen Autisme o TEA.

¿Quines altres teràpies vaig fer i quina aconseguiria ara per a començar?

Primer he de dir que poca teràpia de logopèdia he fet, o psicòlegs. No dic que no els ajudi però primer penso que cal solucionar altres coses. Amb el meu fill vaig començar amb una teràpia craneosacral i un programa d’exercicis que em va donar una neuròloga especialitzada coneguda com a mètode Doman. Aquest mètode requereix molta feina i dedicació. Després d’un any el vaig deixar per falta de temps i per l’estrès que em generava.  Però crec que tant la teràpia craneosacral com el mètode Doman han ajudat el meu fill, sense cap mena de dubte.

La teràpia amb la qual vaig veure un canvi més ràpid i sorprenent es diu Bioressonància magnètica amb flors de Bach. Amb la Kinesologia es detecten “coses” que t’estan afectant negativament, ja sigui física o emocionalment, i la màquina, a través d’una suau vibració ho corregeix (aquesta és la meva manera d’explicar-ho que no té res a veure amb com ho explicaria un expert).

La primera vegada que vaig dur el meu fill a aquesta teràpia va començar a plorar i plorar, es va enfadar, em va pegar, portava mesos sense plorar, sense demostrar que em trobava a faltar quan no hi era. A partir d’aquí tot va canviar, començà a entendre ordres senzilles, a mirar més als ulls, a demostrar emocions. Ja n’ha fet unes vuit sessions i encara continuem... el canvi és espectacular. Si hagués de recomanar una teràpia entre totes les que he provat, sens dubte seria aquesta. Però sense deixar de costat el protocol que he explicat abans. També he provat amb una altra teràpia dita Patrons de ressonància. Molt interessant, a la qual he estat anant. Hi ha una altra cosa que recomano com a molt important; els nostres fills són el nostre reflex i tan important és tractar-los a ells com a nosaltres mateixos. Això ens costa molt, però quan nosaltres sanem, ells sanen. Així que des de la meva experiència és fonamental que mares i pares (sobretot les mares) busquin la seva salut i el seu benestar amb l’ajut que necessitin.

¿Quina evolució de vida o consciència he observat en mi i en el meu entorn familiar?

Suposo que si cal parlar de miracles, aquí n’hi ha uns quants i molt importants. Donada la situació, després d’uns 15 anys fora de casa, jo he hagut de tornar a viure amb els meus pares. No és que tinguéssim una mala relació... però bona tampoc. Avui en dia, la pau que es respira a casa meva és un miracle i això és gràcies al meu fill i a les lliçons que ens ha aportat. No sols això, jo sempre m’he considerat molt escèptica i clarament atea. En els últims mesos he viscut i experimentat tantes coses, que per lògica no puc negar més l’existència del que som, per això és tan important tractar-se i comprendre’s d’una manera holística. Amb tot això he rebut tanta informació i de tantes maneres que efectivament la meva vida i la meva consciència estan despertant, com per a molts altres, doncs és el moment. Tant és així que he fet un parell de cursos de Reiki, entre altres coses, i m’he comprat una llitera, i ara em dedico a posar les mans per a sanar. Jo, l’escèptica, ¡que venga Dios y lo vea! Ja ja ja.

¿Quina dosis de manteniment li estàs donant ara al teu fill?

Doncs just en aquests moments estic fent un descans d’un mes, car duia gairebé deu mesos donant-li seguit i, com amb qualsevol altre medicament, crec que el cos necessita descansar. Ara li estic donant probiòtics, reishi i shiitake, verdures fermentades fetes a casa, kuzu amb umeboshi... bàsicament aliments que promoguin el creixement de la seva flora intestinal. Continuo fent-li lavatives gairebé cada dia, com ja et vaig explicar, car continuen sortint paràsits.

Començaré amb l’MMS a l’agost de nou amb una gota i pujant. Respecte a la dosis, preguntaré directament al seu cos a través de la Kinesologia. És una cosa molt senzilla que tothom pot fer i molt útil a l’hora d’administrar medicaments i les seves dosis. O per a veure quins aliments ens van bé i quins no. Si no et veus capaç i dubtes de la dosis, busca un professional que faci kinesologia i pregunta-li a ell, o simplement segueix les indicacions del protocol de Kerri.

Jo encara segueixo amb la meva lluita i arribaré fins al final costi el que costi, i espero que tot això que m’ha tocat viure serveixi per a ajudar altres persones, perquè ara sé que les coses sí passen per una raó.

María.

mery5f@hotmail.com

 

maria1maria2maria3

2 Responses

  1. Josep Navasky 8 agost, 2016 / 4:05 pm

    La nostra experiència amb l’MMS ha estat positiva en tots els casos en que l’hem fet servir.
    La primera experiència va ser quan em vaig curar la grip amb un tractament anomenat “de Clara” que consisteix en prendre 6 gotes i al cap d’una hora 6 gotes més. Em va tallar la grip de cop i com a efècte secundari mo-més vaig tenir una mica de diarrea que va desapareixer de seguida.
    La segona experiència va ser la de una noia que tenía unes afeccions vaginals (berrugues) i que el ginecòleg li va dir que trigaríen en marxar. Després d’un tractament tòpic i també ingerint per via oral l’MMS va quedar completament bé en poques de dies, el que va causar la sorpresa del ginecòleg a la seguent visita.
    La seguent va se la curació d’un gos que no es podía ni axecar de terra. El portarem al veterinari i el van deixar ingressat tota la nit amb suero i antibiotics. Al dia seguent ens el van entregar tal com l’havíem portat. pensant que s’anava a morir vam pensar en donar-li l’MMS. Vam comprar una xeringa a la farmacia i li vam fer beure l’MMS. Al cap de una hora o poc més ja es va posar de peu i va a menjar. Eixa maeixa tarda ja va sortir de casa a donar un tomb.
    Esta mateixa història s’ha repetit fa poc amb un altre gos d’uns coneguts que el veterinari va indicar que hi hauría que sacrficarlo perque estava molt greu i era també molt vell. Ara està perfèctament.
    Una alta experiència ha estat la de un company que es dedica al cant. Després de prendre’l unes cuatre vegades (dues gotes cada cop) va notar que tenía la veu més clara, circunstancia que jo també he notat.
    Altra ha estat el fet que en una ecografía apareixía una taca en la part dreta del abdomen d’una dona i després de predre duran una setmana 3 gotes un cop al dia, a la seguent visita del metge la taca havía desaparegut.
    En definitiva: no podem dir altra cosa que la nostra experiència amb l’MMs ha esta positiva en tots els casos i ni hi ha hagut cap efècte negatiu en cap cas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *