Càncer pulmó (1)

Em dic Marta i visc a Ponferrada (Bierzo) i vull compartir el cas del meu marit. Fa un any va tenir un càncer de pulmó, amb un tumor de 9 centímetres de grandària i amb 5 metàstasi en la pleura intercostal. Aquesta situació feia inútil la cirurgia perquè la pleura no s'opera. Li van donar quimioteràpia molt forta. Mentre, jo em vaig documentar com el podia ajudar amb plantes i li vaig donar fulles de graviola que me les enviava una coneguda des de Brasil. També li vaig donar aloe vora i uns batuts amb llimona, mel i julivert.

Després de tres cicles de quimio,  i d’haver pres les plantes i els batuts, li van fer una ressonància i el tumor s'havia reduït de 9 cm a 0,5 cm. El més impressionant és que la metàstasi en la pleura s'havia curat. Ara està perfectament. No puc dir que la quimio no actués, però tinc la convicció que la graviola va curar-lo; és més, la pleura és gairebé impossible que es guareixi amb quimio i va ser espectacular. Els metges estaven molt sorpresos.

Els detalls del tractament són els següents:

La graviola la prenia en càpsules. Li donava una dosi diària de 1.200mg, que és la màxima recomanada, però és que el nostre cas era molt greu. La dosi mínima és de 600 mg al dia. La va prendre 3 mesos diàriament, la primera presa al matí en dejú i la segona a mitja tarda, a poder ser amb l'estómac buit i mitja hora abans de menjar, així l'organisme l'absorbeix millor.

A més de la graviola li vaig donar aloe vora preparada com explico. Se seleccionen dues fulles grans o tres més petites d’ aloe, es renten, se'ls treuen les pues del voltant i es trituren amb la batedora. A aquest batut s’hi afegeix mig quilo de mel (millor que no sigui industrial) i 4-5 cullerades soperes d’aiguardent, conyac o un altre licor. Aquest preparat es guarda en un pot de vidre tapat i en un lloc fresc que no li doni la llum (pot ser a la nevera). Es pren una cullera sopera en dejú i una altra mitja hora abans de cada menjada, fins a finalitzar el preparat. Si es vol repetir cal descansar deu dies abans de tornar-ho a prendre. Per a successives preses cal esperar 6 mesos. Es pot prendre encara que no es tingui cap patologia, es molt bo.

Pel que fa als batuts, els hi donava quan no estava prenent l’aloe, però es pot prendre a la vegada. Es prepara així: Es licua o es bat (jo ho batia) una fulla sencera d'api fresc (la tija i les fulles) juntament amb 4 branquetes de julivert, mig suc de llimona i 1 cullerada sopera de mel. Aquest batut es pot prendre en dejú el temps que un vulgui.

He comentat que la graviola me l’enviava una amiga des de Brasil. Aquí no es coneix aquesta planta i si es demana a la farmàcia el que et donen és extracte de la fruita, que és semblant a la xirimoia blanca. La pols de les càpsules és blanca i en les que m’enviava la meva amiga del Brasil és verda, del color de la fulla. De fet el que guareix és una substància que es diu acetogenina, que és el que s'utilitza en la quimio, pero en les fulles és natural i no danya a les cèl·lules sanes, mentre que en la quimio s'ataca a les cèl·lules malaltes i a les sanes. D'aquí la gran deterioració física. Resulta que la major concentració d’acetoninas està en les fulles de la graviola. En el seu fruit també n’hi ha, però en molta menys quantitat. És molt convenient prendre graviola amb qualsevol tractament mèdic que s'estigui seguint i, per descomptat, amb la ràdio o la quimioteràpia. La graviola no té cap efecte secundari, ni cap incompatibilitat.

Una altra cosa interessant de comentar és que un premi nobel ja va dir que a la indústria farmacèutica no li interessa que sanem. I és que en un cos hi ha dos estats, un és l'àcid i l'altre l'alcalí i hauríem de tenir sempre una alcalinitat al voltant de 7,4 aproximadament, ja que és l'estat ideal per a no emmalaltir. Aquest premi nobel va descobrir que les cèl·lules cancerígenes solsament proliferen en un organisme àcid, no alcalí. Un mateix pot saber diàriament el seu estat. Hi ha unes tires de paper en les farmàcies que en contacte amb la saliva, i segons el color que agafa, et diu si estàs en estat més alcalí o més àcid. La forma de controlar aquest estat és a través de l'alimentació. Gairebé sempre s'està més àcid que alcalí i l'acidesa és el terreny de cultiu ideal per a les malalties.

Una cordial salutació.

Juliol 2012

martadehesas@yahoo.es