Càncer de pell – Barcelona

Em dic Maria Antònia Navarro, tinc 49 anys (gener 2017) i visc a Sant Cugat del Vallès.
Fa uns anys em van diagnosticar càncer de pell. Tot va començar amb una mena de bombolleta que em va sortir a l'espatlla. Va cridar la meva atenció perquè va començar a picar molt i créixer molt ràpid. Vaig anar a tres dermatòlegs i tots van coincidir en el diagnòstic i en que s'havia de extirpar.
Abans de l'operació, vaig saber dels beneficis de les llavors d'albercoc. Vaig trobar en diferents blocs i webs que era un potent anticancerigen i que havia de prendre 3 llavors cada hora. Així ho vaig fer. Vaig prendre 3 llavors molt mastegades i ensalivades cada hora. Vaig llegir també que, com a preventiu podies prendre 6 llavors al dia. Com que tenia programada l'operació no la vaig anul·lar. Em van operar i, després de l'operació i confirmat el diagnòstic en analitzar em van dir que no és un càncer que faci metàstasi, però sí que era incurable i que anirien sortint més. El que si van veure és que estava en recessió.
Dos anys després va tornar a sortir un altre. Aquest cop vaig anar de nou al dermatòleg i em va dir de fer una biòpsia, ja que tenia una bona mida (mig centímetre) i anava creixent amb molta alegria. Aquesta vegada, com ells ja sabien què era, em van dir que segurament ho cremarien.
Jo per la meva part, vaig començar de nou a prendre les llavors d'albercoc i a fer-me cataplasmes amb les llavors sobre del bonyet. Pel cataplasma mastegava una o dues llavors i me les vaig aplicar directament al tumor fins que quedés totalment cobert. Li afegia a sobre una goteta d'oli essencial de clau. El resultat va ser que en unes setmanes ja gairebé no quedava res. Quan vaig tornar al dermatòleg, sorprès, em va dir que llavors és que no seria maligne. Jo sé que si ho era, ja que aquesta cataplasma l'havia posat també sobre un nevus benigne i no va desaparèixer ni canvi de forma. Estava exactament igual.
Després d'unes cinc setmanes la meva pell estava perfecta.
A partir d'aquests resultats he seguit fent el mateix amb tots els que m'han anat sortint. El cataplasma, depenent d'on estigui el tumor, ho deixo assecar o el cobreixo amb una tireta. És curiós comprovar que si el tumor és maligne, al poc temps (segona o tercera aplicació) comença a picar i a irritar-se. No s'ha de tenir por. Cal seguir endavant. A vegades sagna una mica, altres es resseca o s'expandeix. Al final acaba posant-se vermell, es fa una crosta i cau. Si caient la crosta segueix picant, cal seguir perquè, si ho deixem, creix ràpidament. Al final no queda res. Mires i toques la pell i com si no hi hagués hagut res. Dóna la sensació que quan cou va bé. Ho he provat amb lunars o tumors benignes i ni s'immuten.
Si el tumor no és molt gran amb menys llavors al dia (3 llavors unes 5 vegades al dia) podria ser suficient. Cal observar-se.
Com a casos, conec un senyor que té parada una metàstasi al pulmó, ell no té dents i se les tritura i se les menja molt ensalivades. Un altre que es va curar d'un càncer que ja havia estat operat i s'havia reproduït en la seva orella (en tres mesos va curar).
Un dia em vaig espantar al llegir a internet que són perilloses perquè contenen cianur, però el gos d'una amiga de 29 kg es va prendre 200g d'una vegada i l'animal va començar a poc a buscar un racó per morir-se, però a l'estona, ja al veterinari va començar a reaccionar, a aixecar el cap i moure la cua. Només li van receptar alguna cosa per netejar els intestins, però ni s'ho va prendre, doncs estava perfectament.
Així que vaig acabar per no tenir por i consumir-les amb les dosis correctes.

Maria Antònia Navarro
gosiblau@gmail.com
Sant Cugat del Vallès (Barcelona)