Fongs als peus (5)

El meu problema va començar a l'hivern de 2007. Quan em treia els mitjons a la nit notava una picor entre els dits índex i cor del peu dret. A mesura que s'apropava l'estiu, la picor va començar a ser més insistent. Aquest mateix estiu vaig anar per primera vegada a la consulta del metge. Em va receptar Canespie crema per aplicar-me 2 cops al dia després de rentar i assecar els peus i unes pólvores perquè els apliqués a les sabates. Al principi la picor va parar. Durant aquella tardor i següent hivern les picors van tornar i sense tornar al metge jo vaig seguir amb el tractament. Aquesta vegada no va haver-hi cap tipus de millora. En arribar l'estiu el problema va empitjorar, ja que va començar a picar-me entre els dits de tot el peu i a l’agost de 2008 la pell se m'obria i sagnava. Al mateix temps, en els palmells de les mans em van sortir unes petites vesícules blanques que també causaven picor. Vaig tornar al metge i em va dir que el que tenia era deshidrosi, una malaltia de la pell d'origen desconegut que se suposava tenia a veure amb l'estrès. Aquest cop em van receptar una crema amb corticoide i al mateix temps em va derivar al dermatòleg. Les ferides van desaparèixer i la picor de les mans també. La picor del peu no era tan aguda. El dermatòleg va corroborar el diagnòstic i em va dir que  tindria èpoques millors i èpoques pitjors, aconsellant-me que utilitzés la crema corticoide. Vaig passar el següent any molt molesta. L'estiu de 2009 i l'estiu de 2010 van ser una tortura amb el peu ple de ferides. Al juny de 2010 em vaig adonar que les ungles dels peus havien passat a ser fosques, sobretot les ungles dels dits polzes i dels dits petits de tots dos peus molt fosques i gruixudes i en part deformades. Vaig comprar pel meu compte en la farmàcia un producte de Dr. School que aplicava amb un pinzell en les ungles després de llimar la part superior. La picor va desaparèixer com per art de màgia. Em va durar una setmana. Vaig tornar al metge i  li vaig comentar la meva sospita de que podien ser fongs. Em va remetre a cremes fungicides una vegada més, també em va fer saber que els tractaments orals per a fongs eren realment nocius per als òrgans interns i m'ho desaconsellava totalment. Va passar el temps, i jo seguia amb el peu fet un veritable desastre. Al febrer d'aquest any un bon dia em va començar a picar entre els dits anular i cor del peu esquerre. De la mateixa manera que en l'altre peu, van començar les esquerdes en la pell amb una picor molt intensa. Va ser així com em vaig posar a navegar per internet fins a arribar a la pàgina de Josep Pamies en la qual s’aconsellava el vinagre. Vaig començar el tractament amb el vinagre a l'abril i vaig submergir els peus en vinagre durant 15 dies seguits. El primer que vaig notar va ser com una substància blanca i gelatinosa s'anava desprenent del peu juntament amb pell morta. Crec que tota la zona dels dits de tots dos peus es va renovar de pell nova durant aquests 15 dies. Ara, una vegada al mes, coincidint amb el tall d'ungles, submergeixo els peus en vinagre durant 3 dies. Les picors no han tornat i noto les ungles cada vegada més clares i menys deformades. El més fosc està en la part superior de la ungla. També he seguit el consell de no tallar massa, sobretot en les cantonades, tallar en recte. El meu marit també està seguint el tractament. Les seves ungles eren una veritable catàstrofe. Segueixen estant lletges, encara que sembla que a poc a poc van aclarint. Per a mi el més important és que durant més de 5 mesos no he tornat a sentir picor, un autèntic alleujament.

Em vaig trobar amb el meu dermatòleg i al comentar-li el tractament va dir: "Un àcid..... té sentit". També vaig visitar al meu metge de capçalera i em va agrair el consell dient-me que ho provaria amb el seu fill. VINAGRE, VISCA EL VINAGRE.

Iraide
Getxo (Bizkaia)

iraide.men@gmail.com
Octubre 2012