Desaparició de pedres al ronyó

Contaré el meu cas.

Per casualitat, en uns anàlisis de seguiment anuals a la feina, em van diagnosticar una infecció de orina. La veritat és que jo últimament no em trobava molt fina, perquè estava molt cansada físicament.. no em feia mal res, però no estava bé...

Així que vaig fer cap al metge de capçalera i després de varies proves, m'envià a l'uròleg. Després de radiografies, ecografies, cultius varis, etc.. van diagnosticar-me una pedra al ronyó, gràcies a que un dia, per sorpresa meva, em va agafar un còlic de ronyó.

Ràpidament m'enviaren a l'hospital Vall d'Hebrón a fer-me litotrípsia (desfer les pedres amb un làser) degut a les meves mil i una infeccions urinàries..

Llavors, citada a l'hospital vaig passar un dels pitjors dies de la meva vida.. Aquesta operació la fan amb sedació, a la qual vaig resultar al·lèrgica. Van intentar de fer-m'ho sense cap tipus d'anestèsia, però allò va ser IMPOSIBLE i MOLT dolorós... Vaig patir i no me la van poder trencar, ni desfer...

Mentre esperava l'operació programada amb anestèsia total, vaig començar a indagar per la web buscant opinions de medicina natural sobre els càlculs de ronyó o infeccions urinàries. I vaig parlar amb el Sr. Pàmies (o un dels seus treballadors) que em va aconsellar com prendre aquesta planta i me la van proporcionar. Tot això contrarellotge, perquè em quedaven 15 dies per a l'operació i el tractament amb la lepidium era de 9 dies. I així ho vaig fer. Una novena que  es sol dir, un litre d'aigua al foc fins que arriba a cocció, s'aparta del foc i es posa la fulla a l’aigua (en el meu cas tendra). S'aparta i es pren mig litre al matí en dejú i mig litre a la nit.

Vaig notar que orinava molt més, però res més.

El dia que em van citar de nou per a l'operació al Vall d'Hebrón, allí estava jo.. molt espantada, però esperant la solució al meu problema.

La sorpresa meva i la dels metges va ser que al posar-me en la màquina i voler detectar la pedra, amunt i avall, no hi era! Havia desaparegut, sense tenir cap còlic de ronyó, ni res... era un miracle!!!  Però fins que no em van fer varies proves posteriors, no ho vaig poder creure. Però, efectivament, no tinc cap pedra.

Espero que la meva història pugui ajudar a moltes persones que, com jo, no havien sentit parlar ni de la medicina natural, ni de les plantes medicinals ecològiques.

Deborah

Tarragona

Març 2013

debo96@hotmail.com