En els anys 80 vaig fer unes incursions en supervivència al mar, a causa de la pèrdua d'un molt bon amic que va naufragar en el veler amb el qual estava participant en una regata.
Vaig començar prenent aigua de mar a glopets. Al principi em produïa diarrea i altres vegades la diluïa o solament la utilitzava per cuinar: un guisat, sopes, fideus o arròs.
A partir dels noranta, quan navegava per l'Oceà Atlàntic en solitari, aprofitava per beure aigua de mar, mai més de 900cc per dia i no tots els dies. També cuinava amb ella gairebé tots els dies.
Més tard, en el 2001, em van anunciar que anava camí a la tomba. El motiu era un càncer de pròstata. Radiació, quimioteràpia i resignació era el suposat camí.
Com diem aquí, els vaig enviar al dimoni i vaig tornar a l'aigua de mar pura. La prenia quan nedàvem i una mica d'amagat perquè, quan la vaig començar a prendre, aquest tema no era molt conegut. Al principi vaig començar respectant el consell d'Alain Bombard de no prende’n més de 900cc per dia. La freqüència era quan podia, de vegades l'ajuntava en bidons i disposava de quantitat suficient com per mantenir una toma diària entre 500cc i un litre.
Van dotze anys sense problemes, de cap tipus.
Ara s'està difonent molt el tema de curacions de tot tipus amb aigua de mar i és que és molt saludable, dóna energia, sacietat i amb el temps resulta agradable.
Avui dia estic prenent 500cc com a màxim per dia, pura o diluïda. No seguim una metodologia precisa, és més, diríem que és segons ho demana el cos. Segons el desig de prendre’n que tingui, de vegades són dos gots al dia (500cc en total) altres vegades un got (250cc total). Uns dies em prenc un got al matí, abans de la gimnàstica, i després quan vaig a correr, amb la bici o de caminada, un altre, o si hi ha ocasió en el mar, un parell de quilòmetres a mar obert. Una altra manera de prendre-la és barrejant-la amb l’aigua d'aixeta (250cc pura i 250cc d'aixeta, o més). I, per descomptat, vam continuar cuinant amb ella (en aquest cas pura).
Una altra dada: De nen patia asma i em van quedar al·lèrgies constants, però ara diria que potser també es van guarir durant l'època en què vaig començar amb l'aigua de mar. Actualment no tinc ni un refredat.
Guillermo Ciciliani
Març 2013