Trencapedres natural (1)

Hola, el meu nom és David Armenteros Capons. Cap a l´any 92 vaig tenir una serie d´atacs de pedra als dos ronyons, i després de fer-me ecografies a la Seguretat Social em van detectar més de 20 pedres petites a cada ronyó. El metge no em donava cap solució, només que begués molta aigua.

Trencapedres (2)

Al novembre el meu marit va estar ingressat 3 dies, tenia una infecció d’orina provocada per una pedra al ronyó. Li van dir que calia operar el més aviat possible, encara que a un altre hospital li van donar l’opció de litotricia. Casualment em va arribar informació de Josep Pamies, vaig veure que hi havia plantes per a les pedres del ronyó i buscant en internet tot el que vaig poder, vaig trobar el lepidium.

(cliqueu la pestanya que hi ha a sota per a més informació)

Trencapedres (3)

Em dic Sílvia i vull explicar l’experiència que hem tingut amb el Lepidium Latifolium. Fa cosa de tres anys el meu marit va tenir el primer atac de pedres al ronyó. Va estar més de deu dies per expulsar les pedres, i el metge de capçalera només li donava antiespasmòdics i analgèsics. Va aconseguir expulsar-la aplicant-se electroacupuntura al meridià del ronyó i a base de reflexologia podal que li feia jo mateixa (tinc titulació de reflexòloga). Al cap de poc temps, buscant informació sobre d’altres plantes vam conèixer el Lepidium Latifolium per mitjà de l’associació ‘Dolça Revolució’ i vam anar a buscar-ne. Així que quan va començar a sentir que tornava a fer-li mal i que començava el següent atac de pedra, va anar directament a la planta -que està al pati en un test-, va netejar una fulla i la va anar mastegant molt lentament, i va anar bebent una mica d’aigua (perque el gust és molt picant). Al cap d’una estona va fer la orina bastant fosca i va desaparèixer el dolor.

(cliqueu la pestanya que hi ha a sota per a més informació)

Desaparició de pedres al ronyó

Contaré el meu cas.

Per casualitat, en uns anàlisis de seguiment anuals a la feina, em van diagnosticar una infecció de orina. La veritat és que jo últimament no em trobava molt fina, perquè estava molt cansada físicament.. no em feia mal res, però no estava bé…

Així que vaig fer cap al metge de capçalera i després de varies proves, m’envià a l’uròleg. Després de radiografies, ecografies, cultius varis, etc.. van diagnosticar-me una pedra al ronyó, gràcies a que un dia, per sorpresa meva, em va agafar un còlic de ronyó.

(Per ampliar informació sobre aquest testimoni fes clic al botó d’aquí sota)