Bronquiolitis en un bebè.

Em dic Alma, tinc 30 anys i visc a Madrid. Decideixo explicar-vos la meva història per si pogués ajudar a altres que pateixin alguna cosa semblant. El meu segon fill, Zacaries, va néixer el 21 de novembre de 2014, dies després del seu naixement un constipat va passar per la nostra casa, va ser lleu per a nosaltres, però al nadó li va provocar una bronquiolitis greu i el va portar a l'UVI. Després de diversos dies a la UVI, amb una teràpia d'oxigen, va millorar i ens van donar l'alta després de gairebé 20 dies d'hospitalització.

Al mes de març del 2015, el nen torna a presentar dificultat respiratòria, en aquesta segona ocasió no va necessitar hospitalització, però sí revisions a l'hospital cada dia, i nebulitzacions amb un broncodilatador. Li van deixar prescrita una càmera perquè jo, des de casa, s'ho pogués subministrar. La bronquiolitis es va tornar a repetir en els mesos d'abril, maig i juny. En aquestes últimes ocasions també li van prescriure corticoides orals per a les crisis.

Els pediatres ens explicaven que com tenia asma de nadó, ens donaven esperança que amb el temps, i al madurar-li els pulmons, fora millorant a poc a poc. Ens van remetre al pneumòleg, argumentaven que per passar l'hivern següent probablement necessitaria un tractament de corticoides de base.

Jo vaig viure aquest procés amb força angoixa ja que no veia millorar el nadó i em feia por donar-li tanta medicació durant tot l'hivern. Tenia molt clar que subministrar corticoides no significava que el nen fora a millorar ...

La pneumòloga de l'hospital en la consulta al mes de setembre 2015, em va dir que si li tornava a donar una crisi li haurien de posar teràpia amb corticoides orals i corticoides inhalats. Em resistia a pensar en això.

Vaig decidir no portar-lo a l´escola bressol de moment i vaig començar el tractament amb perilla: un quart de pastilla concentrada tres vegades al dia diluïda en aigua.

Passaven les setmanes i els mesos d'hivern i el nen no tenia broncoespasmos. Va passar diversos constipats. En un d'ells va necessitar alguns dies del broncodilatador. Va arribar la primavera i la pneumòloga ens va donar l'alta mèdica !, va passar un bon hivern i no va necessitar cap tipus de corticoide.

El petit Zacaries creix i els seus pulmons s'enforteixen. El camí no ha estat fàcil, però hem après moltes coses; el respecte als temps necessaris de recuperació de l'organisme, l'admiració per la força de la natura, per la bella creació en què vivim.

Gràcies Dolça Revolució per la feina tan necessari que realitzeu.

Alma Rubio

almarubra@hotmail.com

Madrid