Berrugues (3)

Calculo que va ser cap a l'any 1995 que em van començar a sortir berrugues als dits de les mans. Cada cop n'hi havia més i es feien més grans. Vaig anar a varis dermatòlegs que me les cremaven amb nitrogen líquid, em receptaven productes de farmàcia totalment inservibles, que només fan que embrutar.
Quan ja feia 5 anys des de que em va sortir la primera, allò cada cop anava a més. Tenia una berruga que ocupava quasi tota la tercera falange del dit índex de la ma esquerra i d'altres que em tapaven 3/4 parts de les ungles en totes dues mans. Era molt desagradable.

Un amic meu me les va veure i em va dir que coneixia una planta que les curava. No vam caminar mes de 100m per trobar-la. Es tractava de la Celidònia o herba berruguera (Chelidonium majus). Pintant-me les berrugues de groc amb aquesta herba, va ser cosa d'uns 3 o 4 mesos que un bon dia vaig veure que s'estaven assecant i fent crosta, la mateixa setmana van caure sense deixar-ne cap rastre!!!!. Us asseguro que aquell dia estava molt content.

 

Es difícil dir quantes vegades me'n posava, doncs quan marxava de cap de setmana la tenia al costat, perquè és fàcil trobar-la, però entre setmana en un pis a Barcelona la herba no em vivia.
Els caps de setmana me'n posava 2 o 3 cops al dia. Em baixava algunes tiges a Barcelona i les deixava en un got d'aigua per poder-me'n posar entre setmana, però de vegades a l'hivern em passava 2 o 3 setmanes sense poder-ne collir. L'objectiu era pintar-me les berrugues sempre que podia.

En resum, jo el que feia era trencar la tija i aleshores em pintava la berruga amb el líquid groc que en surt, quan en deixava de sortir tornava a trencar la mateixa tija un xic mes amunt i sant tornem-hi, fins que escurava fins hi tot les fulles.

En tot cas, jo crec que aplicant-ho un cop al dia seria suficient.

Ricard

kefq55@hotmail.com

Maig 2012