He estat asmàtic des dels 9 anys i en tinc 52. M'he estat medicant gairebé tota la vida contra l'asma sense resoldre el problema. Qualsevol cosa em provocava una crisi d'asma. Riure'm, córrer, un esglai o fins i tot adonar-me pel carrer que m'havia oblidat el Ventolín. En el 2001 vaig començar un tractament diari amb Seretide, Aerius i un antiestamínic. Vaig passar d'estar gairebé sempre refredat i ofegar-me per qualsevol cosa a poder córrer més d'una hora respirant com mai havia respirat. Tot semblava anar bé, creia haver solucionat definitivament l'asma. Això sí, sense parar de prendre cortisona cada dia...
Fa dos anys vaig tenir un problema a la retina de l'ull esquerre i pràcticament vaig perdre la visió. Ara, després de tres operacions he recuperat 2/10 de visió, encara que veig bastant distorsionat. Sempre vaig pensar que hi havia una relació entre haver pres cortisona durant 10 anys i el despreniment de la retina. L’oftalmòleg em diu que no, però el pneumòleg quan l'hi vaig explicar em va canviar tota la medicació i em va deixar entendre que alguna cosa podria tenir a veure (encara que tot una mica imprecís).
Just abans de la primera operació de l'ull, l'anestesista em va comentar que faria bé de deixar tota « aquesta porqueria per a l'asma », com ell va dir. Després em va explicar que el seu fill també va tenir asma i que els pneumòlegs, en la seva opinió, estaven donant una medicació molt agressiva i que no curaven l'asma, únicament la cronificaven.
Això va ser fa una mica més de dos anys i aquest mateix dia vaig deixar tota la medicació de l'asma. A partir d'aquest moment cada matí prenc 3 o 4 alls tallats picats amb un got d'aigua. Des de fa un any també prenc aigua de mar diluïda (mes o menys 125 cm3, la meitat d'un got gran), i si puc prenc un altre got al migdia i un tercer a la tarda. Diguem que uns 375 o 400 cm3 al dia. Visc al sud de França i l'aigua de mar l'anem a buscar a la costa rocosa i la utilitzem també per cuinar.
No he tornat a tenir asma mai, ni tan sols les xiuletades típiques de la respiració, sobretot en ficar-se al llit. Tampoc m'he tornat a refredar. No sé si són els alls o l'aigua de mar o les dues coses, però em trobo molt bé. Mai sortia de casa sense un Ventolín a la butxaca i un o dos més al cotxe, per si de cas. Ara ja fa temps que ni els porto.
Agraeixo la vostra tasca i espero que pugui servir d'ajuda a altres persones.
Frederic
Febrer 2013