Després d'uns mesos de desesperació, i arrel d'un consell d'una veïna, que també patia la mateixa malaltia des de feia molt anys, em vaig animar a deixar de cop tota la medicació i vaig començar a provar amb el cànnabis; a través d'una revista em vaig posar en contacte amb un metge que em va donar unes pautes per prendre aquesta planta. La infusió sempre s'ha de fer amb llet, perquè el punt d'ebullició de l'aigua destrueix el principi actiu del cànnabis, en canvi amb llet es mantenen millor les propietats. Hi havia dies que no estava bé, i podia pendre'n de 3 a 4 al dia, i dies que tot i estar malament, no podia pendre'n perquè o no em venia de gust o estava tan marejat que tornava a sortir. Crec que qui estigui disposat a provar les infusions, ell mateix si veu que l'efecte es beneficiós pot regular-se el seu consum.
A part d'això, la principal acció que vaig portar a terme va ser perdre la por i acceptar la malaltia amb tot un seguit d'activitats d'introsprecció, de treball interior i positivitat; ajudat per la ingesta de cànnabis que em feia més lleugers el cansament, els marejos i els vòmits. Després d'un any i mig d'aquesta actitud i activitat, em vaig començar a trobar molt millor, em vaig tornar a incorporar al món laboral, i ara porto una vida normal; el manteniment que estic seguint, després de vuit anys, consisteix en cuidar-me psicològicament, gaudint al màxim cada moment.
El meu correu és:joanalaygalbany@gmail.com