Pneumònia

Hola, sóc la Marisa García. La meva filla gran (de 16 anys), quan tenia 7 anys, va passar tres pneumònies en un sol any. Es va quedar molt fluixeta i li costava uns dos mesos recuperar-se després de cada pneumònia.

(Per ampliar informació sobre aquest testimoni cal fer clic sobre el botó que hi ha aquí sota)

Asma-1

Fa més de dos anys em van diagnosticar asma relacionada amb alguna al·lèrgia i em van receptar un medicament amb cortisona. Ho vaig prendre durant alguns mesos, però la tos i la mucositat no van millorar gaire. Vaig deixar el medicament i vaig començar a prendre la perilla. Durant dos mesos vaig estar prenent dues infusions diàries: una a mig matí, després d’esmorzar, i una altra havent dinat o per a sopar, depenent del dia. La quantitat de planta era una cullerada sopera en un quart de litre d’aigua per a les dues infusions diàries. Quedava una mica fort, així que ho endolcia amb mel.

(Per ampliar informació sobre aquest testimoni cal clicar sobre el botó verd que hi ha aquí sota)

Asma-2

He estat asmàtic des dels 9 anys i en tinc 52. M’he estat medicant gairebé tota la vida contra l’asma sense resoldre el problema. Qualsevol cosa em provocava una crisi d’asma. Riure’m, córrer, un esglai o fins i tot adonar-me pel carrer que m’havia oblidat el Ventolín. En el 2001 vaig començar un tractament diari amb Seretide, Aerius i un antiestamínic. Vaig passar d’estar gairebé sempre refredat i ofegar-me per qualsevol cosa a poder córrer més d’una hora respirant com mai havia respirat. Tot semblava anar bé, creia haver solucionat definitivament l’asma. Això sí, sense parar de prendre cortisona cada dia…

(Per ampliar informació sobre aquest testimoni cal fer clic sobre el botó que hi ha aquí sota)

Asma-3

Vull explicar com em vaig curar de l’asma, fa ja mes d’un any.

Un bon matí, fa uns 10 anys, em vaig despertar amb xiulets i dificultat en respirar. Em vaig espantar i vaig anar a l’hospital, allí em van posar aerosols i em van diagnosticar asma, principalment a causa d’al·lèrgia, segons van revelar les proves, als àcars, algun tipus de pol·len, pèl de gat i una mica al pèl de gos. El cas és que en aquests anys sempre vaig haver de tenir a mà el ventolín, ja que normalment sobre les 6 del matí em donava algun atac i també si deixava anar alguna riallada…. mai va ser un assumpte greu com per asfixiar-me, però sí una molèstia gran.

(Per ampliar informació sobre aquest testimoni cal clicar sobre el botó que hi ha aquí sota)