Actualment tinc 60 anys. Al juliol del 2008 em van detectar “augment prostàtic”. Al maig del 2010 vaig anar a l'uròleg, doncs vaig començar a tenir dificultat per orinar. L'analítica va donar un psa de 18. Al febrer del 2011 em van fer una altra analítica i aquesta va donar un psa de 23,1, molt alt. Em van canviar el tractament i em van receptar Duodart. A l'octubre del 2011 em van fer una altra analítica i el psa havia pujat encara més: 23,3.
En aquest punt del tractament vaig pensar que la solució, si existia, havia de buscar-la jo, doncs el meu uròleg em suggeria l'operació.
El primer que vaig fer va ser deixar de cop llets, iogurt, formatge, tota la pasteleria i tot tipus de sucre. Després, de forma gradual, vaig deixar de consumir carns, embotits, vaig substituir el menjar escombreria dels super pel que podia elaborar a casa (maionesa, tomàquets fregits etc.), el pa de plàstic de les fleques (doncs a aquest li tiren llard de porc en pols, entre altres porqueries, m'ho ha confirmat un forner amb el qual tinc molta amistat), per pa integral d'espelta i/o sègol. També vaig adaptar una mica la dieta d'acord al meu grup sanguini.
En això que, per primera vegada, llegeixo les indicacions del Duoart i veig que té E-110, un colorant tòxic. El E-110 (groc ataronjat) pot provocar reaccions al·lèrgiques. En 1984 se’l va acusar de ser cancerígen. El primer que et preguntes: Què fa un colorant tòxic en un medicament? Quina necessitat hi ha de donar-li color a una pastilla? És més efectiu el medicament amb aquest tòxic? Per què no un colorant natural, que n'hi ha?
Començo a prendre en dejú epilobi, ortiga, cua de cavall i estevia (una culleradeta de cada herba) i un bon grapat de pipes de carabassa. Repeteixo la mateixa infusió a la tarda. I vaig deixar de prendre el Duodart.
El dia 13 de novembre del 2012 l'uròleg em demana una altra analítica. En aquesta data portava prenent les infusions uns 50 dies. A l’obrir els resultats em vaig alegrar molt, el psa pràcticament havia desaparegut. De 23,3 ara tenia 0,18.
Quan el metge va veure l'analítica em va retirar el Doudart (no li vaig dir que havia deixat de prendre el medicament). En el seu lloc em va receptar Tamsulosina Teva. Amb curiositat llegeixo que té E-171 i E-172. M'informo i resulta del E-171 (Diòxid de titani, colorant blanc d'origen mineral) s'ha dit que pot bloquejar la respiració cel·lular, especialment en ronyons i fetge. I del E-172 (Òxids i hidròxids de ferro colorant mineral groc) es diu que pot resultar tòxic en quantitats elevades. Tampoc vaig prendre aquest medicament. Vaig seguir amb les meves infusions i les pipes de carabassa.
Per provar vaig estar dos mesos seguits sense prendre epilobi, ni estèvia: d'abril a juny d'aquest any, sense cap problema. Ara torno a prendre epilobi, juntament amb l’estèvia, perquè m'ha tornat a sortir el pèl completament, com quan tenia 35 anys. Penso que és per epilobio.
Faig una hora de ioga als matins tres dies a la setmana i 3 dies a la setmana em vaig a córrer uns 18/22 km. Sóc pràcticament vegetarià (llevant de la paella dels diumenges). M'encanta caminar i córrer per les muntanyes, no sento cap cansament (crec que això és pels 2-4, de vegades 5, dents d'all que prenc en el desdejuni) i, sobretot, sóc molt feliç d'haver-me solucionat un bon problema de salut.
Dono gràcies a Dolça Revolució, i tantes altres persones, que de forma desinteressada posen els seus coneixements i experiències a la disposició dels altres.
Antonio Gómez
Juliol 2013
agktangoj89@gmail.com
