Recuperació dit congelat amb Quilcha Malis

La Quilcha Malis (Quinchamalium chilense) s'utilitza per a un munt de coses, entre unes altres, ferides en humans i animals. La meva dona, que és metge pediatra, es va interessar des de fa uns anys en la fitoteràpia i altres branques de la medicina natural, recollint informació per internet i sobretot preguntant a gent sàvia que hem conegut viatjant pel nostre bell país. El 2011 vam escalar l'Aconcagua i vam arribar a Niu de Còndors (a 5.660 metres d'altitud). Allí es va desfermar una tempesta que va durar 8 dies amb temperatures de -22º i, després d'atendre en el refugi a diversos congelats, hipotèrmics i deshidratats, vàrem baixar a buscar les provisions que s’havien quedat en el campament base. Als 4.400 m, i en treure's els guants, trobem que la primera falange del dit mitjà esquerre de la meva dona estava negre i congelat. Era el dit que utilitzava per prendre el pols i per descomptat ho feia sense guants, enorme error.

Vam baixar a 2.700 metres d'altura i vam anar a veure la gent de la zona que ens van acompanyar a recollir, fulles i flors de quilcha malis. Vàrem preparar una infusió amb aquesta planta i va submergir el dit en la tassa. Al segon té, el mateix dia, que repetíem aquesta operació va començar a veure's una línia marró d'un mil·límetre d'ample, en l'articulació de la primer falange. Va evolucionar ràpidament, en un mes del negre va passar al marró. S'anava posant marró des del cos cap a la punta del dit i es va pelar en 20 dies més.

Al cap d'uns dies vam anar de passeig al Sud de Mendoza i allí vàrem recollir jarilla i  la vàrem afegir a la quilcha per a la infusió del bany del dit. La freqüència de la infusió era tres a quatre vegades per dia i la cerimònia durava 10 minuts. No hi havia dolor i s’anava renovant la pell.

En tornar a l'hospital i veure quant havia millorat, sense prendre cap dels medicaments alopàtics receptats, va succeir el de sempre en aquests casos: li van recomanar un any de repòs, sense ascensions, ni natació en aigües fredes, ni exposició al fred. En el 2012 vam tornar a l'Aconcagua i als set Volcans més alts del món, sense cap problema. Finalment, no va perdre el dit ni la sensibilitat.

Elizabeth i Guillermo Ciciliani

Març 2013

maresyvolcanes@hotmail.com