Em dic Núria, tinc 30 anys i visc a Sant Quirze del Vallès (Barcelona). Als 25 anys, gener del 2012, em van diagnosticar càncer de còlon i van decidir fer-me una colectomia total. Després de la cirurgia vaig realitzar 8 cicles de quimioteràpia i 23 de radioteràpia. Creia que tot s'havia acabat allà, però al juny del 2014 en un TAC de control van veure que tenia metàstasi al peritoneu. Vaig haver de fer unes quantes quimios abans que intentessin operar amb la tècnica de Sugarbaker (obrir panxa, treure el peritoneu, posar una quimioteràpia calenta directament a la zona afectada i tornar a cosir). Després de realitzar 7 cicles de quimioteràpia i passar-ho molt malament amb una infecció a la cara molt aguda, em van operar el desembre del 2014, però tal com van obrir van haver de tancar perquè la localització d'un dels tumors complicava les coses, ja que si m'ho treien haurien treure tot l'intestí prim i jo hauria de viure sense intestins i sense poder menjar ni beure, nodrint-me només amb alimentació parenteral. L'endemà li vam preguntar al cirurgià qual era el meu pronòstic i em va dir que em quedaven entre uns 4 i com a molt 14 mesos de vida. Jo el veia com impossible, però pel que sembla això és el que dictava la llei de la medicina. Li vaig dir al cirurgià que tenia previst casar-me al setembre de 2015 i em va recomanar avançar la data. Per sort, quan vaig tornar a veure a l'oncòleg, aquest em va donar una mica d'esperança i alhora es van obrir molts més camins.
Tothom estava molt preocupat perquè no havien pogut realitzar-me aquesta operació, i jo en un primer moment la veritat és que també. Però després vaig pensar que tot això havia passat per alguna raó. El dia que em van dir que tenia metàstasi em vaig trobar amb un llibre titulat "Les meves receptes anticàncer" i allà va començar la meva "despertar". Odile Fernández, una doctora, tenia un pronòstic semblant al meu i es va curar. Jo podia fer el mateix. Vaig deixar de menjar carn, sucre, llet, farines refinades i aliments processats. Al desembre, mentre tots els meus familiars i amics estaven desesperats pel que pogués passar, em van facilitar el telèfon de Josep Pàmies i el vaig trucar. No feia més de dos dies que havia sortit de l'hospital. Em va fer unes recomanacions i dissabte em vaig dirigir a Balaguer per anar a la botiga i a una conferència seva. Em va atendre el seu nebot i em va explicar això de la dieta, que jo ja feia des de fa mesos. També em va parlar de la infusió de milfulles, ortiga i calèndula, l'àloe vera, l'Artemisa Annua i la kalanchoe, entre altres coses. Des d'aquest dia vaig començar a prendre la barreja de la infusió, graviola i kalanchoe. No em vaig atrevir amb l'Artemisa Annua. El problema que vaig tenir és que amb la quimioteràpia agafava mania a moltes coses que menjava i bevia, així que vaig haver de deixar aquestes tres coses al cap d'uns 5 mesos. Paral·lelament, una amiga, que és psicòloga, em va parlar de la hipnosi i em va dir que provés. Des de llavors, cada dijous que estic a casa, vaig a Barcelona a fer sessions d'hipnosi. La quimioteràpia em va anar molt millor amb la hipnosi i la veritat és que viu molt més tranquil·la. També vaig anar a una sanadora i un noi de Sabadell que em va ajudar molt a nivell espiritual, recomanant-essències de llum. A finals de febrer del 2015 vaig decidir que no volia fer més quimioteràpia, però no sabia com dir-ho a la meva família. Vaig aguantar fins al maig quan li vaig dir al meu oncòleg que estava cansada i que volia una pausa. Em va dir que aguantés fins al juny i així ens asseguràvem que estaria bé durant l'estiu i també estaria lliure de cara al casament. Vaig acceptar i vaig realitzar un total de 13 cicles, des de finals de desembre fins a finals de juny.
Des del moment que vaig deixar de fer quimio tota la pressió queia en mi i jo deixava de dependre dels metges. Aquesta situació em feia por, però alhora em va motivar molt. Vaig passar de ser vegetariana a vegana. Em va costar molt deixar el formatge perquè m'encanta, però la curació depenia de mi. Em vaig apuntar a ioga, caminava bastant per mantenir-me activa. A l'abril d'aquest any (2016) vaig anar a un psicobiòleg i em va anar molt bé, em va receptar diferents coses d'homeopatia. Va ser una figura molt important perquè gràcies a ell em vaig adonar de com actuava i com m'estava perjudicant a mi mateixa i em va donar consells per intentar fer les coses de forma diferent.
Cada dos mesos em fan un tac per controlar com està tot. Des que m'ho fan fins a rebre el resultat, el temps s'estanca. No volia tornar a fer quimio. Durant un any tot va continuar igual. Era increïble. Cada dia feia meditacions i visualitzacions, tenint converses amb els meus defenses. Però aquest estiu (2016) el missatge que rebia era que ja no trobaven res, i jo tampoc aconseguia visualitzar els tumors.
Ara sóc gairebé crudivegana, prenc molts extractes de fruita i, encara que de vegades no són boníssims, els bec pensant que són la meva medicina i més val això que un cicle de quimioteràpia. Aquest estiu durant el dia, només prenia sucs, plàtans, nabius i ametlles, tot biològic. A la nit, sopava un gran bol d'amanida, un alvocat i algunes verdures més (de vegades cuinades). També em feia una infusió de te verd, de te blanc i llavors de fonoll.
Al setembre (2016) em van fer un TAC i les coses han canviat: els tumors no es mantenen igual, s'han reduït fins a tal punt que ja ni els mesuren.
No tinc cap dubte: hem de cuidar la nostra alimentació, però també la nostra ment i el nostre esperit. Hem de creure sempre en nosaltres i en les nostres possibilitats i per molt foscos que semblin els nostres camins, hem de veure la llum en ells i deixar-nos guiar per la nostra intuïció. Som molt més potents del que creiem.
Vaig a resumir una mica el que he fet jo durant aquests dos anys, per si us pot ajudar:
-Alimentació Biològica i el més crudivegana possible, evitant carns, lactis, sucres i farines processades.
-Evitar El màxim possible els tòxics a la casa: aigua, vinagre, bicarbonat i llimona poden amb tot.
-Utilitzar cremes sense tòxics i bio, el maquillatge que sigui el més natural possible.
- Incorporar a la dieta llavors de lli, chía, sèsam, rosella, cànem, llevat de cervesa, oli de lli, vinagre de umeboshi, salsa tamari, prendre infusions, prendre alga espirulina. Fins que vaig poder, vaig prendre kalanchoe. Prendre una o dues cerveses umeboshi diàries. Beure un quart de got d'aigua de mar.
- Caminar sempre que sigui possible, pujar per escales en lloc d'ascensor. Anar al bosc, a la muntanya, estar en contacte amb la natura, abraçar arbres. Reciclar.
-Viure Com si no tingués cap malaltia: treballar, viatjar, sortir de casa. Intentar no tancar-me a l'habitació i sobretot viure sempre al màxim fent el que em ve de gust.
-Fer Hipnosi, visualitzacions i meditacions, així com oracions. Anar a Montserrat.
-Llegir per aprendre sobre alimentació i sobre el poder de la nostra ment. Anar aplicant a la meva vida diària tot el que llegia i veure els resultats en cadascuna de les meves analítiques i TACs.
I fins aquí tots els consells que us puc donar. Una de les coses que més em va ajudar de la conferència de Pàmies van ser aquestes paraules: "Les metàstasis també es curen". Va ser la primera vegada que algú ho deia i ho vaig tenir sempre molt present en el meu dia a dia. Una altra de les coses que em va anar molt bé va ser anar escrivint les meves experiències en el meu bloc des de la primera operació del 2012 i parlar obertament de la meva malaltia. Per a mi el càncer no és un càstig ja que és una malaltia que m'ha ajudat a entendre el sentit d'aquesta vida.
El meu bloc: naimer25.blogspot.com
Moltes gràcies i espero que això us pugui servir d'ajuda i sobretot us ompli d'esperança.
