Em dic Sílvia i vull explicar l'experiència que hem tingut amb el Lepidium Latifolium. Fa cosa de tres anys el meu marit va tenir el primer atac de pedres al ronyó. Va estar més de deu dies per expulsar les pedres, i el metge de capçalera només li donava antiespasmòdics i analgèsics. Va aconseguir expulsar-la aplicant-se electroacupuntura al meridià del ronyó i a base de reflexologia podal que li feia jo mateixa (tinc titulació de reflexòloga). Al cap de poc temps, buscant informació sobre d'altres plantes vam conèixer el Lepidium Latifolium per mitjà de l'associació 'Dolça Revolució' i vam anar a buscar-ne. Així que quan va començar a sentir que tornava a fer-li mal i que començava el següent atac de pedra, va anar directament a la planta -que està al pati en un test-, va netejar una fulla i la va anar mastegant molt lentament, i va anar bebent una mica d'aigua (perque el gust és molt picant). Al cap d'una estona va fer la orina bastant fosca i va desaparèixer el dolor.
Després s'hi ha trobat quatre o cinc cops més, però sempre fa el mateix: Quan comença a tenir molèsties al ronyó o al conducte urinari prèn una fulla de la planta i la mastega lentament. Sempre ha funcionat i no ha tingut més atacs de pedra. Algún cop que no ha marxat del tot la molèstia, fa una segona toma al cap d'unes hores i desapareix del tot. La mida de la fulla és d'uns 8 x 4 cm. (sense contar la cua, que també es menja), i si les fulles que té la planta són més grans, les parteix i deixa l'altra meitat a la nevera per si li fés falta una segona toma. Per esmorteïr el gust picant, generalment l'acompanya d'aigua o infusió freda d'stèvia.
També vull explicar-vos que el passat mes de juliol el meu gos va agafar una infecció d'orina bastant important. Quan ens en vam adonar feia una mica de sang amb el pipí. Vaig començar a donar-li infusió preparada amb un got d'aigua amb una fulla fresca de Lepidium (també 8x4cm. aprox.) i mitja culleradeta de cua de cavall i mitja de farigola (ambdues assecades). És un gos acostumat a menjar de tot (no li donem pinso) i no té problema per beure-s'ho. Li vaig donar la infusió (ja refredada) en dejú al matí durant 4 ó 5 dies, una sola toma. Ell anava bebent tant com en volia. Al principi s'ho bebia tot, i els dos ultims dies no s'ho acababa. Quan vam portar-lo al veterinari per assegurar-nos que ja estava bé, la infecció havia desaparegut.
Sílvia
Setembre 2012
silviago_2007@yahoo.es