POSSIBLE COVID-19 – MMS – SANT BOI DE LLOBREGAT (BARCELONA) – (INFERMERA ESPECIALISTA SALUT MENTAL)
- 3 Març 2021 -
El meu nom és Carme, tinc 55 anys (març 2021) i visc en un poble de la província de Barcelona. Sóc infermera especialista en salut mental i treballo en l'àrea de salut mental del Parc Sant Joan de Déu a Sant Boi (Barcelona), tot i que aquest testimoniatge és a nivell personal i no en el meu exercici professional, que quedi clar.
Haig de dir que des de fa 20 anys treballo també amb teràpies bioenergètiques i que tinc des de fa 8 anys el MMS a la meva farmaciola d'urgències. La meva parella i jo el prenem puntualment quan contraiem un procés infecciós, sense que haguem tingut cap efecte advers fins al moment. De fet, el vaig començar a prendre davant els efectes adversos que em produïa prendre antibiòtics quan els necessitava.
Des que es va alertar la situació d'alarma sanitària a Catalunya, només he sortit de casa per a comprar en 3 ocasions i per a anar a treballar a l'hospital. La meva parella només va sortir un cop al supermercat amb màscara i guants i no va mantenir contacte amb ningú.
També haig de dir que em vaig començar a prendre el MMS per una ferida susceptible d'infecció, que em vaig fer casualment el dia després de confirmar del primer cas positiu a urgències del meu hospital, i encara que he tingut contacte puntual amb positius confirmats en el meu àmbit laboral, jo no he tingut fins al moment actual, cap símptoma, motiu pel qual no m'han fet cap prova, encara que com molts professionals sanitaris em considero portadora i per tant prenc totes les precaucions en el meu exercici professional, sobretot després de l'incident que explico a continuació.
El passat 29 de març a la nit, quan vaig tornar de treballar a casa, la meva parella estava amb 39.5 °C de febre. Em va explicar que li havia començat havent sopat amb un fort dolor de genolls, d'articulacions, fortes esgarrifances i mal de cap. Vaig trucar al telèfon d'urgències del CAP que ens correspon per a informar de la situació i vaig parlar amb un metge que em va dir que era un "possible cas de Covid" i em suggeria portar-lo per a fer-se una placa al CAP d'Igualada. Igualada portava confinada una setmana i encara que em va assegurar que era en "zona neta", no ho vaig considerar prudent. Li vaig explicar tot el que he descrit fins ara i li vaig dir que utilitzaríem el MMS i els mantindríem informats.
Aquella nit, en Toni, la meva parella, es va prendre 5 gotes activades quan estava a 39.5 °C. A l'hora o així de prendre’l, va vomitar el que havia sopat, i li va baixar la temperatura a 38.5 °C. A les dues hores de la primera presa, es va prendre unes altres 3 gotes activades i la febre va remetre a 37.5 °C, només amb MMS. A les dues hores i escaig d'aquesta segona presa i com que eren les 5 del matí i necessitàvem descansar, sobretot jo, es va prendre un paracetamol *500mg perquè li feia mal tot el cos i tenia una forta cefalea. Al matí es va despertar encara amb dolor a les articulacions, cap i sense energia per a moure's, però almenys estava a 37 °C i no tenia febre.
Esperem 10 h de seguretat des que es va prendre el paracetamol, romanent tombat i ingerint sol líquids (suc taronja, infusió de farigola i brou vegetal) i flors de Bach, però al migdia va fer un nou pic de febre a 38.5 °C pel que decidim aplicar el protocol del MMS per a la infecció per coronavirus.
A les 2 hores de prendre 6 gotes activades estava a 38 °C, es va prendre la segona presa de 6 gotes i en dues hores es trobava millor i la febre havia baixat a 37.1 °C. Es va prendre una tercera dosi, aquesta vegada de 3 gotes, i ja es trobava millor i a 36.2 °C. Només prenent el protocol del MMS de la pàgina web: cdsperu.net. Com eren les dotze de la nit, en lloc de prendre's cap dosi més de MMS valorem que li deixés al seu abast un paracetamol 500 mg, que es va prendre, segons em va dir l'endemà, a les dues del matí perquè encara li feia molt de mal el cap. El dimarts al matí, es va despertar com a nou, a 36 °C, amb l'energia restablerta i totalment funcional. Aquest mateix dimarts el centre de salut va contactar telefònicament amb la meva parella, i aquest els va informar que estava bé i s'havia pres el MMS i dues preses puntuals de paracetamol 500 mg.
Des de llavors continua sentint-se bé i fent vida normal sense sortir de casa. Jo segueixo sense símptomes i activa laboralment, encara que els dos ens prenem 3 gotes activades de MMS, cada nit, abans de dormir, de manera preventiva, combinat durant el dia amb flors de Bach per a aportar equilibri energètic.
Explico aquest testimoniatge, perquè no puc concebre que no s'investigui, ara que tenim l'oportunitat legal, al no haver-hi res que suposadament ho curi, i no sols això, sinó se censuri i difami la informació que hi ha en la xarxa sobre aquest tema, des de la ignorància i el no saber o la por i els interessos ocults, en un moment tan crític i dolorós a nivell humà. Per això em sento davant aquesta crida, amb la necessitat moral de donar la cara i compartir la meva experiència per si pot ser d'utilitat per a algú, mantenint sempre l'esperança que les coses poden canviar.
Només donar mil vegades les gràcies a en Josep Pàmies i na Teresa Forcades, que no conec personalment, malgrat hagi assistit a conferències que han donat fa anys sobre l'ús del MMS, però que han estat referents per a mi, en el descobriment d'aquesta eina, que m'ha estat tan "màgicament" efectiva, quan realment l'he necessitada.
