Diferents resultats revelen que les persones que més passegen en solitari per entorns salvatges mostren una menor tendència a presentar depressió i hipertensió (factor de risc de malalties cardíaques), a més de patir menys estrès; també tenen un nivell de cohesió social significativament més alt. Concretament, un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Stanford van concloure, mitjançant la realització d'escàners cerebrals, que un passeig de 90 minuts per la natura ajuda al descens de l'activitat neuronal en l'escorça prefrontal subgenual (àrea del cervell que està activa durant la "remuga mental" pensaments repetitius enfocats en aspectes negatius) http://www.pnas.org/content/112/28/8567.abstract Pel que, si la urbanització s'associa amb una major incidència de la malaltia mental, acudir a la trobada de la natura s'està convertint en una necessitat de salut. I per quan no és possible sortir de la ciutat, fer bon ús dels parcs públics i dels jardins botànics, aquests pulmons indispensables. Val la pena que les institucions de salut li donin una oportunitat a aquesta opció, abans de pensar en medicalitzar indiscriminadament.
Simplement incorporar plantes en els nostres espais vitals aporta coses bones. Generen una humitat relativa, beneficiosa per a qui té irritacions pulmonars o mals de cap; són reguladores del fred i de la calor, purifiquen l'ambient, ajuden a eliminar l'electricitat estàtica i la contaminació-
