Lupus eritematós – Barcelona

Em dic Araceli, tinc 44 anys (en març 2017) i visc a Cornellà de Llobregat (Barcelona). Fa 13 anys em van diagnosticar un lupus eritematós. El meu cos es va omplir de taques inflamades. El cansament es va apoderar del meu cos i el dolor d'articulacions va anar en augment fins al límit de no poder ni dormir.

Em van receptar unes pastilles i una crema per a les taques. En aquest moment els metges poc podien saber l'origen de la meva malaltia, perquè se sabia molt poc d'ella.

Durant dos anys la meva vida es va convertir en un infern de dolors, el meu caràcter va empitjorar i no sortia al carrer. Em feia vergonya les taques i a més a més, no podia donar-me el sol.

Quatre anys després vaig patir un cop psicològic amb la mort sobtada de la mare. No vaig poder fer el dol, perquè quedaven al meu càrrec el meu avi i el meu oncle, ambdós malalts. Això va donar lloc al fet que no tingués temps per dedicar-lo a la meva malaltia, em vaig saltar totes les proves, fins que un any després van morir.
Suposo que els mateixos nervis van tapar una mica la malaltia, però uns anys després va aparèixer de nou i més fort que mai.
Els dolors articulars van començar a pujar d'intensitat malgrat tots els esforços que feia per fer una mica d'esport. Les taques apareixien amb menys intensitat, però hi eren. El pitjor de tot va ser quan vaig començar a perdre el pèl.

Al maig de l'any 2016, la meva germana em va portar a xerrar amb Cande, una col·laboradora de l'Associació Dolça Revolució. A partir d'aquell dia vaig decidir tornar a néixer i lluitar per seguir endavant.
Van ser 4 hores, on vaig poder treure totes les meves emocions fora, per fi algú amb qui compartir tota aquella acumulació que portava dins meu i que m'estava ofegant.
Em va aconsellar prendre el bitter suec, aigua marina, pastilles naturals i artemisa. També em va aconsellar llegir un llibre (el Creador), un llibre que està obrint la meva ment i em demostra que voler és poder.
Als quinze dies de prendre tot el que em va aconsellar, vaig començar a trobar-me millor, les taques havien desaparegut. Un mes després els nivells en les anàlisis de sang havien reduït de forma considerable i tres mesos després els cabells va començar a créixer, cosa que els metges creien impossible.
Han passat 9 mesos i encara és aviat per poder deixar la medicació, encara que sincerament, sabent que tot és natural, no em preocupa en absolut, a més el bitter suec em dóna molta força cada dia.

Ara tinc moltes ganes de viure i avanço en la meva transformació per retrobar-me novament amb mi.

Araceli Trujillo

selitrujillo@gmail.com

Cornellà de Llobregat (Barcelona)

Deixa un comentari