El meu pare té 92 anys i fa 4 anys li van sortir nafres en els peus. Va deixar de caminar, amb la qual cosa, a l’estar al llit o assegut li va costar molt de curar-se. Es va prendre les pastilles que li va receptar el metge i amb temps i molta paciència es va guarir. Va ser fonamental disposar d'un matalàs anti llagues.
Fa un any, aproximadament, les nafres van tornar a la càrrega. Vam provar amb cremes, apòsits de plata, rentat dels peus amb aigua amb sal, etc. Tenia fins i tot febre baixa i no acabava d'estar bé.
La meva dona va comentar que en la TV havien explicat que una persona segrestada a Àfrica per terroristes, en rebre un tret fortuït per un arma, l’havien tractat amb mel i s’havia guarit perfectament. Jo vaig pensar, amb provar no perdo res.
Va ser posar-li la mel i deixar de tenir febre el mateix dia. No ha tingut més febre des de llavors, i ja porto 3 o 4 mesos. Les nafres dels peus estan totalment guarides i la de l'esquena amb un petit forat gairebé tancat del tot, que està net i sense sagnar.
El que és important en aquest tractament és intentar que no recolzi gaire la part de la nafra en el matalàs, aplicar mel i assegurar una bona ventilació. L'aire és fonamental, per tant, res de benes.
La mel la hi vaig aplicar abundantment, la que admetia la ferida, una vegada al dia. Si se’n posa molta no passa res, doncs la calor del cos la fon i s’escorre. La ferida ha de quedar ben coberta. En els peus encara ni poso, doncs sempre queda alguna petita escata i així es cura millor. També menjava mel en l’esmorzar amb la llet, encara que el que cura és l'aplicació en la ferida.
Javier
Novembre 2013