Limfoma als ganglis

La meva història comença en 2007 quan em detecten un càncer de pell, anomenat carcinoma vasocelular, molt poc agressiu. M'ho van tractar amb làser i va funcionar, però vaig tenir molt temps una cicatriu lletgíssima que no hi havia manera de treure.

En el 2009 em van operar d'un bony a l'engonal enorme. Creien que era una hèrnia, però en analitzar-ho va resultar ser un limfoma de no Hodking, en estadi tres. No agafava ni la medul·la espinal, ni els òrgans, però estava en els ganglis des dels genolls fins al coll. La meva vida amb prou feines va canviar, en el sentit que no em van posar tractament perquè era poc agressiu. Em van dir que si els bonys dels ganglis es feien grans o les analítiques trimestrals mostraven problemes, llavors haurien de tractar-me amb quimio.

Als 6 mesos, més o menys, vaig veure a Josep Pamies en la tele i vaig contactar amb ell. Em va parlar de la planta kalanchoe i d'alimentació. Crec que l'alimentació també ha estat fonamental en la meva curació. A partir d'aquest moment vaig menjar menys carn o cap, més peix, fruita, verdura, vaig eliminar de la meva dieta el sucre i les farines blanques i, durant més o menys dos anys, vaig prendre un trosset de la planta kalanchoe (com d'un cm) al dia en el puré o en l'amanida, crema o sopa. També prenia una mica d’aloe vera. Em feia uns preparats amb una mica de la planta sencera i una mica de mel batuda, i em prenia una cullerada abans de cada menjar.

A l'any i mig de prendre la planta, quan em palpaven ja no es detectaven els bonys, fins i tot els més grans que estaven en l'engonal i en el coll van desaparèixer. En fer-me un altre escàner van veure que simplement no estaven i, a més, les analítiques donaven perfectes. A partir de llavors em van espaiar les visites a 6 mesos. També va passar que mentre prenia la planta la cicatriu del carcinoma es va tancar perfectament i ja estic curada.

El meu hematòleg em va dir que mai havia vist una cosa així, que podia ser que s'haguessin equivocat en el diagnòstic, que el limfoma que em van treure podia haver estat el dolent i els altres podien ser alguna infecció que vaig tenir en aquest moment.  A més, els metges coneixien el meu desig de ser mare i fa un any em van donar “permís” i al setembre de l'any passat em vaig quedar embarassada i ara estic a punt de ser mare.

Potser va ser un diagnòstic erroni, però la veritat és que em vaig començar a sentir millor, menys cansada, més activa, fins i tot vaig baixar una mica de pes, suposo que gràcies a l'alimentació, i ara em sento estupenda.

Ángeles

Juny 2013

greenbo12@yahoo.es