Hola, sóc dona, visc a Argentina, tinc 46 anys i he estat fumadora fins fa un any. Al maig del 2013 en un control de mamografia van detectar un tumor petit. Immediatament vaig deixar de fumar tabac i no hi he tornat, ni desitjo tornar a fer-ho. Em van operar al mes, el van extreure i en estudiar uns marcadors van dir que es tractava d'un tumor molt poc agressiu, amb baixa taxa de creixement, no recessiu, de tipus hormonal. De totes maneres, per prevenció, em van tractar amb radioteràpia, unes 33 sessions. Vaig baixar moltíssim de pes perquè a causa del xoc emocional no volia menjar gens. Em van dir que estava molt bé que hagués baixat de pes perquè el greix alimenta aquest tipus de tumors, però que anés amb compte a afeblir-me molt. Em van suggerir la presa per a tota la vida d'un químic anomenat tamoxifè, però després d'analitzar-ho molt, parlar-ho amb la meva oncòloga i amb la meva família vaig decidir no prendre-ho perquè em generava molta desconfiança.
He estat prenent kalanchoe des d'octubre fins a març d'aquest any. La prenia un mes i descansava 15 dies, o la prenia dos mesos seguits, descansava una setmana i així ... vaig ser molt visceral amb la presa de la kalanchoe, en el sentit que si enmig d'un descans sentia necessitat de consumir-ho ho feia, potser durant una setmana i després descansava. La kalanchoe la vaig prendre picada petita amb suc de taronja als matins. Quan les plantes eren petites menjava dues o tres fulletes, quan ja van ser més grans prenia els 30 grs diaris. Ara l'última vegada que la vaig prendre va ser per la tardor durant un mes.
Després de diversos controls amb excel·lents resultats, m'han suggerit que la prengui a la tardor i a la primavera, i així ho faré. Tenim a casa dues varietats: la kalanchoe pinnatta i la daigramontiana, aquesta última és la que més vaig consumir.
En els últims controls per mamografia i ecografia mamària corresponents a l'any de l'operació, uns quists que tenia a les mames des dels 20 anys havien desaparegut per complet, no va quedar ni rastre d'ells!
Des de l'operació també faig sessions d'acupuntura per polsos i he pres diverses tintures, com la tintura d’equinacea i també de graviola. També vam fer un set depuratiu de la sang amb tintura de calèndula, milenrama i ortiga. Prenia unes 20 gotes diàries de cadascuna. Volia prendre-les fins a acabar però em van comentar que no era necessari pel bon estat de salut que tenia, així que les vaig deixar i després d'un descans les vaig tornar a prendre i encara no les he acabat.
Al principi no volia menjar res perquè em semblava que tot estava enverinat, però després vaig aconseguir un equilibri i en l'actualitat estic tendint a una alimentació sana, però si alguna vegada em conviden a un rostit o a prendre un gelat o solament hi ha pizza a casa d'amics menjo i bec sense remordiments. Estic llegint un llibre sobre alimentació i grup sanguini molt interessant i he trobat allí algunes respostes i he pogut comprendre després de molt llegir teories, opinions i estudis diversos, que la connexió amb el cos, aprendre a escoltar-ho, és molt important.
Els controls eren abans cada dos mesos i ara són cada 4. En l'actualitat prenc graviola i quan l'acabi descansaré i tornaré a l’equinacea que és la meva planta favorita. La kalanchoe la tornaré a prendre a la primavera i estic conreant plantes per ajudar a qui pugui necessitar-la. També vaig treballar i treballo molt dur amb teràpia psicològica i hem resolt amb la meva família un canvi rotund de ritme de vida, de tornada a les arrels, al contacte amb la terra i amb l'ésser, a més de l'alimentació sana que la meva família ha decidit de fer.
La notícia del tumor maligne em va caure com una bomba. Ara estic tornant a la seguretat i a ser jo, encara que hi ha canvis de fons que són per sempre. És important atendre el cos i també a l'ànima. Cal buscar un camí de curació completa que ens prendrà fins a l'últim dels nostres dies. La veritat és que per a mi, tot i que va ser espantós com va arribar aquest canvi a les nostres vides, haig de reconèixer que van ser moltíssimes les coses positives que van néixer i es van curar a partir d’aquest ensurt.
Desitjo que aquest testimoni sigui d'utilitat i obri percepcions i pensaments bons per a un camí de curació. Nosaltres hem de ser els nostres propis metges.
Juliol 2014
testimonios@dolcarevolucio.cat
Juana
