És fàcil que els amants del pa ens rendim a l'extensa oferta que ofereixen les fleques i correm el risc de deixar-nos portar pel preciós aspecte amb què ens el presenten, caient moltes vegades en el parany dels productes pre fabricats. Hem d'aprendre a interpretar els missatges visuals d'aquestes botigues:
- Si veiem el forn elèctric, és clar que ens donaran baguets pre cuinades.
- L'excessiva varietat de pans (de fruits secs, de llavors, de panses, de ceba, d'all, ...) sol indicar que es compren per catàleg a un productor industrial.
- Si es tracta d'una "boutique del pa" on l'exquisida decoració ens transporta a paisatges i imatges paradisíaques, és molt probable que ens donin un pa mediocre a un preu de luxe.
- Atenció al cartell "pa de llenya", això no és garantia de que el pa sigui bo.
- Si ens venen pa calent, malament. És probable que quan es refredi, la seva textura sigui de goma.
- Desconfiar també del terme "artesà", és una paraula molt degradada, usada com a reclam.
Cal celebrar poder tornar a trovar al mercat farines oblidades com Espelta, Sègol o Kamut i fer una crida de tornada al consum de pa senzill, per assaborir sol o acompanyat.
Us animem a buscar pa elaborat per autèntics artesans amb farines ecològiques i massa mare, sense els additius artificials, com el blanquejador industrial i químic que es troba en tots els pans blancs. Encara que per a una total confiança amb el que mengem, res millor que pastar i enfornar el nostre propi pa. Potser una mica laboriós al principi, però el resultat val la pena. Perquè el pa nostre de cada dia no pot estar tan prostituït. Al final del dia, són massa les vegades que introduïm productes químics en el nostre organisme.
