Cremades (1)

A una amiga meva li va explotar un termo (aparell per mantenir calents els líquids). Va anar a urgències i li van posar una pomada, Silvederma, que en lloc d’aliviar el dolor la va fer patir molt.

El metge li havia dit que ella mateixa es podia curar la ferida cada dia. Com que aquesta amiga viu davant del nostre centre social, va entrar a ensenyar-m’ho. Tenia una part de la cara, coll, el pectoral i els dos pits ben butllofats. Em va demanar la pomada de les padrines que jo faig i es va posar a les meves mans.

Vaig començar per rentar-ho tot amb aigua de farigola, herba del traïdor o consolda menor (prunella vulgaris) i plantatge. Un cop net vaig posar-li l’ungüent poc a poc i al damunt fulles de plantatge escaldades, que ajuda a cicatritzar. Li vaig embenar amb roba de cotó i desprès li vaig posar un mocador a la cara.

Al primer dia ja em va dir que es sentia molt millor i així ho vam repetir durant 13 dies. Ara té una cara i pits sense cap senyal de res. Jo creia que a les zones on hi havia la pell més  aixecada quedaria alguna cicatriu. Però no!

Ara ja torna a treballar a la guarderia i estem contentíssimes! Estic convençuda de que el plantatge s'hauria de conèixer més i millor.

La nostra pomada es heretada de les padrines, de generació en generació, i ara la tenim per escrit per no perdre-la amb el boca a boca. Es prepara de la següent manera:

En 1 litre d'oli d'oliva de primera premsada hi afegim 200 gr. de cera pura. Al bany maria hi afegim plantatge, herba del traïdor, camamilla, tàrrec o sàlvia dels prats, un xic de sàlvia officinalis, uns talls d'arrel de julivert, unes branques de farigola i 3 grans d'all. Nosaltres hi afegim un grapat de lavanda i 11 flors de calèndula. Ho anem remenant amb cullera de fusta. La cassola ha de ser d'acer inoxidable o esmaltada, mai d’alumini.

Un cop passada una hora a foc lent, és treu del foc i, un cop no estigui tan calent, es filtra amb un colador de roba i es va remenant, per emulsionar. Si es vol s'hi poden afegir uns gotes d'oli essencial de lavanda.

Després es passa a pots de vidre, o de plàstic, i es pot guardar més d'un any.

És una crema o ungüent fantàstic al que, de tan en tan, la nostra alquimista hi afegeix alguna altra planta, com pètals de roses o fulla de parra. És una manera d'anar enriquint un preparat heretat de les nostres avies.

 

Caumarietes

caumarietes@hotmail.es

Febrer 2014