Càncer de Mama (4)

Tinc 41 anys i visc a Cerdanyola del Vallès (Barcelona). Tot comença en una revisió ginecològica rutinària, jo no vaig tenir cap motiu per anar al metge, va ser en la revisió anual. Sempre em fan mamografia i ecografia. La doctora que em va fer l'ecografia em va dir que en aquest mateix moment m'havia de fer una biòpsia. Jo no m'ho podia creure.

Al cap d'una setmana em van trucar per telèfon i em van dir que el que tenia era un càncer de mama i que s'havia d'operar el més aviat possible. La primera paraula que va sortir per la meva boca va ser, NO EM VULL MORIR. Creiem que la paraula càncer és igual a mort, però gràcies a Déu, això no sempre és així.

Per sort amb totes les proves que em van fer i amb el resultat de la biòpsia després d'operar, no tenia els ganglis afectats.

Abans de començar la quimioteràpia, una col·laboradora de la Dolça Revolució em va donar un munt d'informació, que jo no tenia ni idea. Ens va parlar, al meu marit i a mi, de la importància de l'alimentació i d'un munt de coses perquè durant la meva tractament de quimioteràpia jo estigués el millor possible, la veritat que jo anava simplement per educació a escoltar-la, però no volia saber res de res .... vaig sortir impressionada, ens va parlar tan bé, amb tanta seguretat, que havia de provar tot el que va dir, no tenia res a perdre, però potser sí de guanyar.

També vaig sentir parlar d'una mèdica que havia passat un càncer i el seu llibre em va ajudar molt. Els batuts de fruites i verdures que prenia abans de cada menjar i la barreja d'herbes: calèndula, milfulles i ortiga eren el meu dia a dia.

Tot això va fer que jo, durant la quimioteràpia, la gent no s'adonava que estava passant per alguna cosa així, creia que feia més esport ja que tenia una cara magnífica.

 

Jo a dia d'avui no penso deixar de seguir prenent i fent el que faig, però pensar que la persona que tinc al meu costat i que ha patit tota la meva malaltia, EL MEU MARIT, també ho fa.... i ell no ha patit un CÀNCER.

Gràcies a ell tot això ha estat més fàcil.

 

Isabel Pareja

 

isama3.pareja@gmail.com

Deixa un comentari